L'opció encertada va ser rapelar per allà on el Capdevila baixa com la Heidi arrossegant la cadira de rodes de la Clara.
Ens va quedar pendent el Frondella SW i vam dir de tornar-hi, més endavant. Va ser el mes passat, per l'Aresta Robach.
Volíem evitar la feixuga pujada als llacs d'Arriel i per això vam anar a dormir al refugi Respomuso, per agafar, l'endemà, el camí dels llacs. Contrastem la informació trobada al Desnivel amb el guarda del refu i ens confirma la possibilitat d'accedir a la cresta des del vessant S.
Passem el contrafort Ledormeur i quan la vista ja no té impediments per albirar l'aresta, deixem el camí i ens dirigim per terreny pedregós i tarterós, cap a cercar la bretxa. N'hi ha dues de bretxes, triem la de l'esquerra i l'encertem.
Situats a l'Aresta Robach, ens equipem i iniciem el seu recorregut seguint més la intuïció que la ressenya, més aviat escassa. A l'ensamble, anem fent per trams aeris i descompostos, però sense dificultat tècnica.
Cavalquem per l'Aresta, amb bones condicions de méteo, tot i l'anunciat canvi de temps per a la tarda.
Amb els primers núvols, arribem al pas clau de l'aresta. Catalogat de IV per algun desaprenssiu, tenim informació que l'han hagut de passat amb estreps. Una placa força vertical i llisa amb una fissura, també vertical, a la seva dreta on s'hi pot posar un allien petit i una altra a l'esquerra on el Jordi hi posa un tasconet.
Amb l'únic parell de peus de gat que portem, el Jordi negocia amb èxit aquest pas que podem dir tranquil·lament, de V. Jo, amb les botes, haig de pujar a pols per les cordes. No hi ha manera que se m'arrapin.
Superat el pas maleït, continuem per l'aresta, més eixerits, a veure si arribem al cim abans que la nuvolada.
Passo un tram curt però especialment descompost, una pedrota se me'n va dels peus i ataca com un projectil esmicolat al Jordi; per sort sense punteria.
Ens desencordem per atansar caminant el cim del Frondella SW 3004m.
Però encara no hem acabat la feina. Ara hem de trobar la manera de fotre el camp d'aquí. Hi ha una "normal" descrita com a complicada. No volem complicacions i ens busquem la vida per rapelar pel vessant NW.
No ens costa gaire trobar un bon lloc per a instal·lar-hi les cordes, dos cordinos de 30 ens deixen a la base de la paret; però se'ns complica la vida en recuperar-les. Malgrat totes les precaucions, el nus es traba i no hi ha manera que les cordes baixin.
Intentem pujar per les cordes, autoassegurat amb el shunt, però la paret desploma una mica i ja només pensem en sortir d'aquí al més aviat possible. Ens queda molt per arribar a La Sarra. Renunciem. Les deixem lligades a la base. Qui necessiti rapelar, que ho faci, però que no se les emportin per la cara.
Després de l'infinit pedregam d'Arriel, arribem als llacs i prenem el camí, ja era hora. Just arribem al trencant de La Sarra, ens cau una bona tamborinada. Estàvem avisats.
Passada la tempesta, fem via cap a La Sarra, contents per l'aresta i amb un cert mal regust per haver-hi deixat les cordes. Fou un mal menor.
22 i 23 de setembre, 2011
Aresta Robach al Frondella SW 3004m
Jordi, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FrondellaSW22I230911
.
3 comentaris:
Voleu dir que no us vàreu complicar molt per la baixada??? El descens per la via "normal" no té cap complicació i es pot fer tranquilament sense corda....
És una llàstima haver perdut les cordes.
Doncs és una llàstima i una putada, però era la info que teníem i, per tant, vam decidir i trobar un bon lloc per a rapelar fins la base. Després va venir el que va venir.
Publica un comentari a l'entrada