ski-alpinisme indoor

No hi ha cap crònica d'esquí de muntanya del Pirineu que no parli de neu escassa i molt dura i/o glaçada. Davant d'aquesta perspectiva, no sé si queden gaires alternatives, fora d'anar a buscar-se problemes i acabar com el rosari de l'Aurora.

Amb aquest panorama, opto per repetir, per enèssima vegada, un itinerari segur.

Sense necessitat de matinar gaire, i previ suficient desdejuni a Guardiola, fem cap a Masella. La muntanya presenta un aspecte desolador; només la neu artificial tenyeix de blanc amples franges de terreny, mentre la resta es mostra tan marró com el panorama d'aquest hivern.

Sense més preàmbuls, conduïm contra direcció pel voral dret de l'autopista blanca, plena d'incontrolats elements que llisquen anàrquicament com si fugissin d'un atac alienígena.

Ens avancen, vist i no vist, dos bòlids llargs i prims (parents d'en Bufa), enfundats en cridaneres granotes de competició. Tot just tenim temps de preguntar-los si la neu arriba al cim.

La neu artificial no proporciona la mateixa adherència a les pells de foca, es nota força en pendents forts amb acumulacions de neu. Inauditament, davant la impossibilitat de fer ziga-zagues per les pistes, ens cal posar ganivetes per progresar amb comoditat.

Quan arribem al Cap del Bosc (Coma Oriola) ens escapolim de la gentada per una pista tancada (Panoràmica) que fuig a la dreta i ens permet gaudir d'una certa tranquil·litat.

Arribem a la Tosa d'Alp 2535m i ens traiem els esquís ens els darres metres abans del refugi. Montserrat emergeix enmig de les boires i l'obaga enfosqueix la cara Nord del Pedra.

Un car cafè amb llet precedeix el descens pel camí per on hem vingut. El més perillós del descens, sense cap mena de dubte, han estat els snow-borders i pistaires que baixen a tota fava sense cap mena de criteri.

Sans i estalvis, repetim parada gastronòmica a Guardiola. Tenen uns plats combinats d'allò més temptadors.


21 de gener, 2012

Masella
Tosa d'Alp 2535m

Carmen, Ramon.

.