La motxilla és força més lleugera sense els estris hivernals. Sense transició, deixem enrere les neus tardanes i ens endinsem en els boscos de pins i faigs i els seus camins relliscosos. Tampoc hi ajuda gaire la sola, massa gastada, de les botes "trequineres".
Fem nit a Acs (Ax les Thermes) a La Grande Cordée, ja que la gîte La Forge d'Ascou està tancada. Clarament, hi sortim guanyant.
Després de despistar-nos tot seguint una indicació que diu "Dent d'Orlu", que hi va però no on volem nosaltres, girem cua i prenem, ara sí, la carretera d'Ascou-Pailhères que surt del centre d'Acs.
Passem per la gîte i el seu càmping -que sembla que sí que és obert- i agafem la pista asfaltada que al llarg dels seus 6,5km va perdent la seva condició. Aquesta carretereta s'acaba en una rotonda, a la Jassa de Cabane Longue 1512m, on aparquem i ens posem en marxa.
Seguim els senyals grocs pel camí que s'enfila fins la carena del Serrat de la Llau. Davant nostre se'ns apareix el Tarbessó, tot verd, i a l'altre costat la Dent d'Orlú. Ens plantem a la seva base, al coll de Brasseil 2000m, des d'on iniciem el tram més costurut de l'excursió: els 222m que ens menaran al cim de la Dent d'Orlu 2222m.
Amb els altres visitants, ens repartim amistosament l'espai vital de l'allargassat pic. Un mirador excel·lent sobre els cims més coneguts de l'Arieja i d'altres. Hi romanem una hora ben bona i, davant la presència amenaçadora de diversos fronts, toquem el dos en el moment precís.
Les primeres gotes de l'imminent xàfec cauen quan tanquem les portes del cotxe. Els que ens vénen al darrere no han filat tan prim.
Passat el Coll del Pimorèn s'esvaeixen les boires que acompanyen la pluja i ens aturem en una àrea de pícnic a entetenir l'estòmac. El cafè el fem a Puigcerdà.
Malgrat La Patum, la tornada cap a casa és ben plàcida.
9 i 10 de juny, 2012
Dent d'Orlú 2222m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/DentDOrlu9I100612
.
2 comentaris:
Ai, la Dent d'Orlu és un d'aquells llocs que em porten molts records.
Quina foto més maca la de la fulla, estàs fet un artista!
Hola Moli,
Com veus, l'art no està renyit amb la muntanya... ;-)
Quan sàpiga escalar com tu de bé, aniré a la Sud de la Dent d'Orlú.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada