Potser vam ser agosarats quan preparàvem aquestes vacances, a casa, asseguts al sofà, refrescats pel ventilador i prenent una clareta. Tot semblava més fàcil i assequible que no ens vam trobar. La realitat sempre supera la ficció.
03/07 Després de prop de 1000km arribem al càmping Brigerbad i ens hi instal·lem. Un merescut descans, havent sopat, encara a horari aragonès oriental, tancarà la jornada.
04/07 Ens atansem a Blatten i prenem el telefèric que ens mena a Belalp 2095m per anar cap al refugi Oberaletschhütte 2640m per un camí que, amb la motxilla carregada, no s'acaba mai. Fins que s'acaba, és clar... Al cap d'un quart, comença a ploure.
05/07 El guarda ens va dir ahir que, amb la méteo prevista, ens desaconsellava l'ascensió al llunyà i complex Aletschhorn, en què s'hi esmercen no menys de dotze hores. No ens qüestionem la saviesa dels més vells de l'indret. Desfem el camí de pujada al refugi. En arribar a Belalp cauen les primeres gotes.
06/07 El Simplonpass ens mena a la veïna Itàlia una jornada marcada per la méteo desfavorable. Ens dediquem, doncs, a fer turisme per Domodossola. Hi dinem a l'hora del xàfec més intens.
07/07 Mentre a Iruñea es desferma la bogeria dels Sanfermines, nosaltres aparquem el cotxe a Fiesch, per agafar el telefèric que puja a Fiescheralp 2212m des d'on, per la ruta d'Oberes Tälli i el Túnel, fem via cap a Märjelensee i entrem a l'Aletschgletscher, la glacera més llarga d'Europa, per arribar al Konkordiahütten 2850m.
08/07 Baixem els 150 metres d'escales afegides a la paret per poder accedir de la glacera al refugi i viceversa, que degut a la progressiva desaparició del gruix glacial ha anat quedant aïllat a la muntanya. Ens endinsem al Grüneggfirn i a la cota 3170 hem de girar cua per la sobtada i intensa nevada que ens assetja. El Grünegghorn haurà d'esperar. Tornem al refugi ben xops. Una migdiada matinal s'imposa.
09/07 Ens acomiadem de la guarda més eixerida del Konkordiahütten abans de tornar a baixar les escales cap al cel. Des de Konkordiaplatz seguim l'Aletschgletscher sota un sol esplèndid que foragita les boires que pugen de la vall.
Tots els cims que no pujarem se'ns mostren majestuosos i semblen inaccessibles. Tot el contrari de la Jungfraujoch, on centenars de "japos" hi arriben amb el tren i no donen a l'abast de les meravelles paisatgístiques i del parc temàtic. Els ho posen molt fàcil. Una ratrac consolida el camí-autopista per arribar fins el poc digne del seu nom (refugi) Mönchjochhütten 3627m.
Fent cas omís de les "prohibicions", fem picnic al refugi, abans d'iniciar l'ascensió al cim del Mönch 4107m.
Ja torna el mal temps.
10/07 Donades les circumstàncies meteorològiques, ens decidim, no sense un fort treball de conscienciació, per marxar amb el tren de la Jungfrau fins a Interlaken i d'allí amb més trens fins a Fiesch, a retrobar el cotxe.
És prou d'hora i decidim canviar d'aires. Arribem al càmping Les Dômes des Miages, camí dels Ecrins.
11/07 Briançon bé es mereix una passejada pels seus carrers antics i rosts. Barrejats entre guiris autèntics, ens en mimetitzem després de prendre un macchiato en una de les seves terrasses.
Arribem al càmping municipal de Pelvoux i arreglem el material per a pujar al refugi dels Ecrins.
12/07 Sortim de l'aparcament de més amunt d'Ailefroid 1782m pel camí que puja zigzaguejant cap al refugi Glacier Blanc 2550m, on hi fem una aturada tècnica, o sigui, fem un mos.
El camí és més exigent en sortir d'aquest refugi i se suavitza en arribar al Glacier Blanc, per on seguim còmodament fins a sota del Refugi dels Ecrins 3170m. Un nou tram de terreny tarterós ens mena al refugi mentre la Barre dels Ecrins no deixa d'observar la nostra progressió.
A mesura que la tarda avança es va omplint el refugi i a l'hora de sopar totes les taules estan plenes. A dormir aviat.
13/07 Sense haver mirat la méteo, a tres quarts de tres ens desperten per a l'esmorzar. Semblen les tres de la tarda en un restaurant de la Barceloneta. Amb els frontals fent de cuca de llum, la glacera s'il·lumina per trams. A les 03:45 hi participem activament.
Arribats a sota dels primers seracs, ens encordem i comencem a guanyar metres més notablement. Anem fent cua mentre la negror dels núvols amaga l'escàs quart minvant que fa de coixí a Júpiter.
A les sis la negror ens emblanquina, comença a nevar, cada vegada més fort. Ha arribat el moment de girar cua abans d'entrar en la boira. Només hem trigat cinc minuts a prendre la decisió. No hem tingut sort.
Baixem fins l'aparcament i anem cap al càmping de Pelvoux. Un cafè, una dutxa i endreçar motxilles i bosses abans d'emprendre el viatge de tornada a casa.
Els objectius muntanyencs han quedat lluny, però les vacances han estat un èxit.
3 al 13 de juliol, 2012
Alps del Valais
Mönch 4107m
Ecrins
Eloi, Pedro, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AlpsValais3Al130712
https://picasaweb.google.com/eloi.figueras/OberlandIEcrins
.
1 comentari:
Fantàstica crònica! Sort que la muntanya sempre ens espera... Com els bons amics! Salut i muntanyes, Aymamí!
Publica un comentari a l'entrada