Després d'un intent fallit, l'aparcament de dalt és ple, deixem el cotxe arrambat al voral de terra, no som els primers, de la carretera que s'enfila fins l'embassament de Cavallers.
Estany de Cavallers
Les cortines d'aigua es desprenen visiblement dels núvols que s'atansen a la Presa de Cavallers 1781m mentre nosaltres la voltem cap a la seva cua. Amb el dubte de si ens mullarem creuem el Pletiu de Riumalo i seguim l'empedrat camí cap al refugi del Ventosa Calvell 2220m, on hi arribem mullats, només, per la suor.
Refugi Ventosa i Calvell
Un francès estúpid -perdoneu la redundància- s'enfada perquè agafem embotit del bufet de l'esmorzar i no li'n deixem prou per ell. Tenim unes paraules i l'engego a dida. La fresca matinera abriga la gent més del compte. Als cinc minuts de caminar es confirma que la màniga curta és la peça adient per anar còmode.
Estany i Tuc de Monges
Seguim els senyals grocs que guarneixen la Pallars-Aran (em nego a usar el nom comercial) i arribem a prop del Coll de Crestada 2475 per enfilar-nos fins el Montardo 2833m. Ni rastre dels núvols meteocatalans, el Sol lluu pertot. També a la cada cop més minsa glacera d'Aneto i Maladeta.
cim del Montardo 2833m
al cim
Seguint un tímid corriol ens estalviem una part de la inevitable marrada que cal fer per anar fins el Port de Caldes 2568m. Baixem cap al refugi de Colomèrs 2138m. Com que hi arribem d'hora, podem triar llit a la part de baix. Ens migdutxem amb aigua freda i ens entaulem a fer tremolar el llom.
Refugi de Colomèrs
La forecastpluja arriba a l'hora convinguda, al vespre. Des del sac encara podem veure com s'il·luminen els núvols. S'acaba la tempesta però continuen els trons; un individu que dorm com una soca, ronca com si el Freddy Krueger estigués tallant l'arbre. M'emporto el matalàs al menjador i aconsegueixo aclucar els ulls.
la Creu de Colomers
Cap francès ens tocarà els ous amb l'esmorzar individualitzat que serveixen al Colomèrs. Avui hem de tancar el cercle i ho farem pel Port de Colomèrs 2605m on hi arribem després d'un agradable recorregut que només s'enfila decidit en els seus darrers 200 metres.
Estanys de Colieto
La baixada cap al Ventosa ens confirma l'encert d'haver triat fer el recorregut en sentit horari. Hi fem cap per la Vall de Colieto i els seus llacs. Només hi romanen els guardes, quina tranquil·litat mentre ens hi aturem a menjar una mica.
Desfem el camí del primer dia, creuant-nos amb una munió de passejants que no les tenen totes de si els núvols que ennegreixen el cel pel SW els ruxaran.
8, 9 i 10 de setembre, 2012
Montardo 2833m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/VallDeBoi8Al100912
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada