De Cadí només trepitgem el bar de Guardiola; uns bons entrepans ens omplen el dipòsit.
El 20 de novembre comença la prohibició de passar per la pista que va d'Arànser a Cap del Rec. Així doncs, fem via cap a Les Pollineres 2129m on hi deixem el cotxe.
Per dreceres i per pista anem fent, abrigadets del vent gèlid que ve d'Andorra, cap al Refugi dels Estanys de La Pera 2354m. Petem la xerrada amb la guarda, que hi fa llenya a la porta, i continuem solitaris cap al Port de Perafita.
El vent, a més de gèlid, és molt fort i mou els núvols a pler. L'arribada al Port de Perafita 2570m és una lluita contra els elements. Curiosament, un cop fora del túnel de vent, a la carena s'hi està una mica millor; només una mica, eh...
L'arc de St. Martí ens dóna la benvinguda a Andorra, però no hi baixarem a firar-nos a les botigues.
Un prim però consistent arrebossat blanc guarneix la part final de l'ascensió. Trepitgem, doncs, la primera neu de la temporada. Encara queda molt, però, per a lliscar-hi.
Ja no recordava les moltes fites que donen nom al Pic de Perafita 2752m. Les parts més altes dels cims que ens envolten van prenent color, color blanc. Dalt del cim estant, s'albira, més enllà de lluny, l'arribada de l'impacient hivern...
I havent fet quatre fotos, decidim seguir per la carena, cap al Sud, descartant pujar el Monturull, com havíem pensat al principi. Arribats al Coll de Claror 2570m desertem, amb la consciència ben tranquil·la, cap a Les Pollineres.
Amb el cotxe, seguim la pista fins el refugi de Cap del Rec, on saludem l'Adolf, el guarda, i ens entaulem a entretenir el pap.
27 d'octubre, 2012
Pic de Perafita 2752m
Carmen, Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada