Poc m'esperava poder passar la revetlla de St. Joan lluny del brogit urbà, i encara menys en la tranquil·litat de la muntanya. I poder tancar la temporada d'esquí de muntanya de manera excepcional, al Massís del Néouvielle.
La Cabana sense nom, a la carretera de la Vall d'Aure, lliure, també, de cap llogater ens acull com si ens estigués esperant. Neta i proveïda de llenya per fer un foc de St. Joan, com mana la tradició, i prendre la coca amb cava.
Fem la revetlla en tota regla i no falten els balls tradicionals de Kmdvanu, aportació personal de la Graugés.
Ens allitem amb les boires ocultant la lluna plena. A les cinc de la matinada encara ens volten. A les sis, ens llevem i a veure què passa.
A l'aparcament del Llac d'Oredon una tanca informa que la carretera cap a Aubert està barrada. Però l'expectativa de caminar una hora i mitja amb els esquís a la motxilla i la sospita que es pot arribar fins dalt de tot, ens alliberen la consciència i fem tot el recorregut sense cap impediment, a part del legal. No som els únics.
Creuem el Barratge d'Aubert 2150m i ens calcem els esquís sobre una abundant capa de neu. Aquest hivern ens ha regalat una temporada de les d'abans. Mai, a finals de juny, havia trobat tanta i tan bona neu.
Aviat arribem a la Bretxa Barris 2447m què hem de traspassar, com sempre, per damunt dels seus blocs de pedra. A l'altre costat, de nou amb esquís, enfilem cap a la Bretxa Chaussenque, sense arribar-hi.
Més amunt veiem els altres il·legals, que ens deuen portar una hora d'avantatge. La traça que seguim deu ser d'ells. És còmode i ràpida.
Arribem al peu de l'Aresta W on aparquem els esquís i ens disposem a pujar-hi. Amb piolet al tram de neu, i grimpant la roca, assolim el Pic de Néouvielle 3091m.
El dia és esplèndid i les boires, llunyanes, amaguen les valls. Un ampli ventall de cims coneguts i desconeguts se'ns mostren als nostres ulls. El Pirineu està immens.
Retornem als esquís i ens disposem a fer el darrer descens de la temporada. El primer tram encara està duret, però de seguida entrem a la zona on la neu ja ha transformat. El descens és ràpid i divertit. Fins i tot el Pedro, que va a peu, ens enxampa a la Bretxa Barris...perquè li donem peixet.
Arribem a Aubert, on ens espera l'Amparo gaudint del seu cotxe nou. De moment, els Gendarmes no han passat per aquí. Ens queda el peatge de l'aparcament. El passem sense problemes, la sort ens ha acompanyat.
Així doncs, acomiadem la temporada amb unes clares a L'Ainsa i uns entrepans ben fornits. A l'Aragó, ja se sap, les cuines tanquen d'hora. Fins i tot en època de crisi...
23 i 24 de juny, 2013
Pic de Néouvielle 3091m
Amparo, Pedro, P. Graugés, P. Míguez, Txell, Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada