Els tres dies del Pilar ens ofereixen la possibilitat d'estirar-nos, sense presses, per les muntanyes aragoneses més llunyanes. Un cim esvelt i entretingut ens crida l'atenció i, tot i no ser gaire solitari, tampoc no és l'imant de la zona.
El dissabte ens aturem a dinar a l'àrea de descans del Monrepós. Una amanida de pasta i un Oikos no ens distreuen gaire del viatge i sí que distreuen la gana, a més d'omplir el dipòsit per després.
L'aparcament de la Casa de Piedra (Baños de Panticosa) està força curull, però encara aconseguim encabir-hi el cotxe a tocar de l'inici del camí.
Enmig d'un ambient força festiu i ple de passejants, sortim de Baños 1636m cap al Nord pel fressat camí de Bachimaña. El sender puja a buscar la Vall del Caldarés i la recorre a diferents cotes fins a trobar la Cuesta del Fraile, un camí de ferradura que fa guanyar els metres decisius per acabar d'acostar-se al Refugi Bachimaña 2206m.
És del millors refugis aragonesos quant a tracte, comoditat i àpats. Llàstima que no disposi d'una habitació per a roncadors, idea que s'hauria d'implementar a tots els refugis del món. Els macarrons conviden a repetir-ne, i els roncs de la veïna de llitera conviden a fugir ben lluny.
Després de passar la nit del lloro, l'esmorzar no em ve gens de gust; no tinc gana, només son. Sortim del refugi gairebé a trenc d'alba, El diumenge és fred i amb núvols que es van trencant, com jo mateix, que molt aviat em vénen basques i em toca perbocar.
Afeblit i amb malestar m'enfronto a la que serà una llarga jornada. Flanquegem l'embassament de Bachimaña Alto fins la seva cua, on abandonem el GR11 i prenem la desviació cap al Port de Marcadau 2541m. Ja veiem el nostre objectiu d'avui, però encara no ens hi atansarem. Abans farem un tomb.
Canviem de país pel camí que baixa al Refugi Wallon, sense intenció d'arribar-hi. Ben abans, deixem el camí i, més per intuïció que per coneixement, anem a cercar un pas, tot mantenint l'altitud, per sota del contrafort que baixa del Pic Falisse i anant a parar al Llac de la Fache més petit.
El terreny és canviant i es torna feixuc, amb blocs granítics de tota mida que fan de mal caminar. Només em falta això, cansat com em trobo. Tan aviat com podem anem a trobar el camí traçat que puja del refugi Wallon i que m'ajudarà a recuperar-me una mica per arribar al Coll de la Fache 2673m
Hi fem una parada per manducar una mica. No em ve res de gust, però m'obligo a menjar fruita i no se'm posa pas malament. Amb més voluntat -jo- que ganes, arraconem les motxilles i ens disposem a enfilar la llarga Aresta Nord del Gran Facha, 332 metres de desnivell que discorren més aviat pel vessant W de l'aresta i en què cal ajudar-se amb les mans, sense complicacions, per acabar d'arribar al cim del Gran Facha 3005m
Els núvols ja fa estona que s'han fet presents, però encara ens donen una mica de treva per poder albirar les muntanyes que ens envolten a 360º. No perdem massa temps, però, perquè les pluges estan convenientment anunciades i amb ganes de comparèixer a la cita.
Amb més lleugeresa que a la pujada, ens afanyem a retornar al Coll de la Facha. Fem un llarg glop d'Aquarius i comencem a davallar cap a Respumoso. Les primeres gotes cauen amb timidesa, com si no gosessin deixar-se anar, però aviat perden l'apocament i s'alliberen d'allò més. Ens aturem a tapar la motxilla i posar-nos el jec de pluja.
Som un bon grapat de gent diversa fent el mateix trajecte, però res comparat amb la gentada que omple el Refugi Repumoso 2152m. Com que plou, tothom és a dins i això ho fa més carregós. Així són els refugis quan són plens.
Ens hi acomodem a l'habitació que compartirem amb set persones més; ens dutxem i baixem a fer una cocacola i cruspir-nos el pernil. Això sí que em ve de gust !! El tram de baixada m'ha ajudat a recobrar, una mica, la dignitat.
Les anteriors estades en aquest refugi no ens fan ser optimistes quant al sopar i, tot i la millora, no n'errem gaire l'expectativa. La botifarra no és com la de Calaf...
Dormim sense estralls i eixuguem el dèficit de son. L'esmorzar el complementem amb els propis recursos, fruit de l'experiència. Ara, només ens queda resoldre un dilema: el mal temps anunciat, serà puntual o es farà el ronsa? Jo, desconeixedor de com em trobaré, tinc la temptació de baixar a La Sarra i d'allà buscar-nos la vida per tornar a Baños de Panticosa. Però la mateixa raó de la incògnita fa que em convencin de fer l'itinerari previst. A veure com anirà.
Ja és de dia i els camins ja estan posats quan aquest dilluns ens posem en marxa. El cel s'esclareix alhora que els meus dubtes s'esvaeixen amb les primeres passes. Seguirem íntegrament el GR11 a buscar el pas que ens torni als origens.
Baixem a buscar la cua de l'embassament de Respumoso per iniciar la llarga pujada cap a la Vall de Llena Cantal fins l'Ibón del mateix nom. Marxem per un senderó poc freqüentat i molt fressat que guanya metres sense contemplacions però, a la vegada, amb comoditat, malgrat l'esforç a què se sotmeten els panxells.
El rost de petita pedra negra ens porta pel vessant Nord del Pico Tebarrai. El corriol s'enfila sense treva fins a situar-nos a la vertical del Coll de Tebarrai 2767m què atansem, amb pocs i fàcils passos de grimpada, després de regalar-nos un curt repòs i un glop. Puc dir que m'he trobat molt bé pujant i he pogut gaudir de l'esforç.
El pas és estret i poc confortable. De seguida baixem al vessant Sud per vorejar l'Ibón de Tebarrai en direcció al Cuello del Infierno 2730m on, coneixedors del lloc de quan vam fer els Infiernos, podem fer una parada ben còmoda en un dels bivacs de pedres que hi ha.
La boira ha anat amagant els cims al transcórrer de les hores i ara sembla que ens vingui al darrere cobrint fins i tot els colls que acabem de passar.
Revifats de l'ascensió, encetem el darrer tram de l'etapa i de la travessa. Baixem als Ibones Azules i tanquem el cercle en passar per l'encreuament amb el camí del Port de Marcadau. Pel mateix recorregut que ens va portar fins aquí, passem a prop del Refugi Bachimaña, sense atansar-nos-hi, i desfem la Cuesta del Fraile, per seguir cap a Baños de Panticosa.
Amb els estómacs queixant-se de valent, ens canviem i anem a cruspir-nos el llom al refugi Casa de Piedra, amb unes clares, olives i talladets ben calents.
Quin gran encert haver fet cas al suggeriment d'acabar la travessa com l'havíem prevista i no anant a La Sarra.
Una lleugera pluja cau quan comencem el viatge de tornada.
10, 11 i 12 d'octubre, 2015
Volta i ascensió al Gran Facha 3005m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GranFacha10Al121215?authkey=Gv1sRgCIO6vOj8lOeNBw
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11082107
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada