Els quatre dies de Setmana Santa ens permeten anar més lluny que un cap de setmana habitual. Ens passem els dies previs mirant les méteos i fem la reserva a la Gîte L'Oasis de Barèges. Per arribar-hi, hem de fer una bona volta, precisament perquè el Tourmalet és tancat; en aquesta època forma part de les pistes de Grand Tourmalet
Divendres, 25 de març
Atesa la previsió del temps, deixem l'objectiu principal per al segon dia, que pinta millor. Per anar fent boca, doncs, escollim una opció més adient a les condicions climàtiques. Ben esmorzats amb l'assortit de melmelades artesanes de la Gîte, anem fins l'aparcament de les pistes, costat Barèges, d'on comença l'ascensió triada.
El dia es presenta rúfol. A veure què ens trobarem. Ens calcem els esquís a peu de carretera 1461m i sortim per les pistes, direcció ple Sud, que abandonem tan ràpid com ens ho permet l'itinerari. Ens endinsem en la llarga i variada vall d'Aigües Closes.
Només ens descalcem els esquís un cop per creuar un torrent, després la neu ja és contínua. La vall s'encaxiona i es tanca on el bosc es fa més espès. Això obliga a fer un llarg flanqueig per a no perdre alçada, però tampoc no podem pujar gaire perquè és massa inclinat i hi ha massa arbres.
Després de passar una petita resclosa comencem a sortir del bosc i la muntanya se'ns obre als nostres ulls, tot i que s'amaga rere les boires juganeres. A la nostra esquerra albirem la Cabana d'Aigües Closes, encara que no ens caldrà passar-hi.
Intuïm el nostre objectiu i comprovem al mapa la nostra situació i cap a on hem d'anar. Serà una mica una descoberta a cegues, amb l'ajut del GPS. Així arribem al Coll de Madamète 2512m, on a causa de la nul·la visibilitat decidim deixar els esquís i fer el darrer tram a peu fins el cim del Madamète 2657m. Arribar i moldre, no veiem res de res i ens en tornem al Coll.
Recuperats els esquís, iniciem un difícil descens per terreny invisible i sense relleu. Intentem seguir la traça que el vent s'han encarregat d'anar esborrant. Ens cal baixar així força metres fins que recuperem el sentit de la vista i les tres dimensions.
Amb millors condicions, doncs, ja podem desfer el camí amb la deguda comoditat, i gaudir de l'esquiada com cal.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12770164
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Madamete250316?authkey=Gv1sRgCNbmveOUqo_KLg
Dissabte, 26 de març
El sol acompanya l'albada i daura el blanc les muntanyes. L'optimisme s'escampa com la mantega damunt les torrades i arrebossa l'ambient muntanyenc d'un dissabte atapeït de gent.
Deixem el cotxe al mateix lloc que ahir 1461m perquè la carretera que ens faria guanyar altitud està tancada amb una cadena i ens caldria caminar amb els esquís a l'esquena. Per tant, optem per sortir més avall però lliscant des d'un bon començament.
Avui no estem sols. El nostre objectiu és molt llaminer i el seu renom atrau força gent d'ambdós costats del Tourmalet. Així, seguim la traça d'un grup que comparteix itinerari. Per cert, aviat comencem a suar de valent als primers pendents; anem per cara Sud i això es farà notar.
Abandonem la vall del Bastan i comencem a guanyar metres amb decisió. Amb la direcció E-NE-N ens anem endinsant cap al Barranc d'Oncet, tot esperant poder veure la imatge de la nostra destinació, què finalment se'ns apareix amb una perspectiva que ens enganya i ens confon en un primer moment. El desnivell previst no s'adiu amb la imatge que veiem. El mapa, però, és com el cotó i no enganya.
Aclarit el dubte, ens concentrem en anar fent via quan els primers ski-alpinistes ja baixen del cim, barrejats amb els "ski-pisters" o "free riders" que hi pugen amb el Telefèric sota la llei del mínim esforç.
Passem, flanquejant, uns quants metres per sobre del Llac d'Oncet fins arribar al Coll de Sencours, on fem una parada tècnica per descansar i menjar una mica de fruita. Encara ens queden 500 metres pel cim i són els més costeruts.
Afrontem la darrera part de l'ascensió amb el cansament acumulat dels primers 900 metres. La traça està trinxada pels baixadors i ens hem de buscar la vida en una neu que comença a donar símptomes evidents de transformació. Així i tot, passem alguns trams de neu més dura on s'hi veuen les marques de les ganivetes dels més matiners.
Amagat entre les clapes de terra, hi ha un passadís de neu contínua que ens mena, tot fent ziga-zagues, escapolint-se del màxim pendent, a la part final de l'encimbellament del Pic del Midi de Bigorre 2871m.
Acabem de fer realitat un petit somni que desitjàvem de feia força temps. L'hem assolit al primer intent i això ens omple d'alegria.
No hi romanem gaire, perquè sembla que la méteo comença a canviar i també perquè ens espera un llarg descens per una neu canviant i solcada per desenes d'esquiadors que no ens facilitarà la feina. Després de la foto, doncs, iniciem aquesta llarga davallada pel mateix itinerari d'ascens, que abandonem a la sortida del Barranc, per anar cap a les pistes i acabar plàcidament el recorregut d'aquesta jornada.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12770200
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MidiDeBigorre260316?authkey=Gv1sRgCJK8ze3Xsv29HA
El darrer dia neva i plou i es confirma la previsió. Ens queda una llarga tornada a casa i no ens esperem a que canviï la méteo. Fem via, contents i satisfets.
24 al 27 de març, 2016
Pic de Madamète 2657m
Pic del Midi de Bigorre 2871m
Carmen, Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada