En un déjà vu, quan baixem del taxi, a St. Maurici, ens rep un plugim en forma de neu. El camí fins el Refugi d'Amitges, no planteja cap problema. La innivació és important. Aquesta setmana hi ha hagut una pujada important de temperatures què ha provocat la purga de la majoria de les allaus conegudes. Això fa que, el cap de setmana, la muntanya sigui més segura.
El Valentí ens rep amb la seva amabilitat característica. És dels refus que més m'agraden del Pirineu. Uns pòstits grocs, enganxats a les taules, ens indiquen on ens correspon seure. Passem la resta de la tarda fent-la petar.
El sopar, com sempre, bo i generós. Una esplèndida ratafia, hi posa la cirereta a la jornada.
Un jorn ben blau i transparent ens dóna el bon dia. El fred associat, també. Sortim del Refugi d'Amitges baixant a buscar
la Coma de l'Abeller. La cola de les pells s'ha anat degradant i avui, en treure-les per iniciar el descens, s'ha quedat enganxada a la sola dels esquís, impedint-ne el lliscament. Per sort, la neu és força dureta i això em salva. Ja no puc esperar més per canviar-la.
Un cop a la Coma de l'Abeller, ens aturem al caliu del sol. Per remuntar els seus forts pendents inicials, ens posem
les ganivetes. Fot un fred que pela, més viu pel fort vent
que fa. Intento agafar calor amb l'exercici, però no ho aconsegueixo. M'haig de protegir amb el Goretex.
Anem guanyant metres i entrem a la zona més
còmoda. Així i tot, no traiem les ganivetes. Portem un grup al davant que ens obre la traça (moltes gràcies). Per passar el Port de St. Maurici, ens posem
els esquís a l'esquena i, sense grampons, saltem a l'altre costat. Baixem una miqueta i tornem a
calçar esquís, seguim amb ganivetes.
Ara, ens quedem absolutament sols. El grupet ha desaparegut cap a la Vall de Cabanes. A aquest costat fa més fred encara. Cal posar-se la tercera capa, la del folre polar. Això ho faig ben poques vegades.
Arribats al cim del Bassiero Est, no s'hi pot
estar del fred i el vent que fa. A corre-cuita, pleguem les pells com podem
-mode bunyol- i fotem el camp. Justet, justet, fem la foto del cim. La neu no acaba de transformar-se, però està en bones condicions. Perfecte en tot el descens.
A la part més baixa de la Coma de l'Abeller,
busquem la manera de baixar cap a l'Estany de Ratera i ens en sortim prou bé,
negociant entre els arbres amb una molt bona neu. Creuem l'Estany i enllacem
amb el camí de St. Maurici.
Esperem una estona i arriba el mateix taxi que ens va pujar. Hem triomfat de ple. A Espot, a Cal Juquim, ens donem un merescut homenatge.
17 i 18 de febrer, 2018
Pic de Bassiero Or. 2897m
Graugés, Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada