Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dissabte, 1 de setembre del 2018

Protegits per la boira

Un llarg viatge, passant dos túnels i uns quants revolts, per una distància no gaire diferent de l'habitual de qualsevol cap de setmana. Però, les carreteres manen i el trànsit encara més. I els francesets, són molt obedients...



























Situats a la Central de Pradières, on hi arribem des de Vic de Sòs i Ausat, ens abillem per una aproximació que no ens imaginem. Un desnivell digne de qualsevol tresmil i un terreny amb pendents de km vertical.

Comencem, però, tranquil·lament per un sender que va fent via cap al Barrage d'Izourt. Si dividim el recorregut en pisos, aquest n'és el primer. El temps és rúfol i fresquet, bo per caminar, i una boira juganera ens amaga la dura realitat.



Vorejat l'Estany d'Izourt, un bosc impenetrable amaga un camí que serpenteja i que ens fa guanyar força metres, fins el segon pis. En aquest cas, la boira ens ha protegit l'estat d'ànim, perquè no hem vist el que ens esperava. Suem la cansalada.


Una mica de treva i la boira segueix aliada amb nosaltres. Iniciem l'ascens del tercer pis i les cames ja comencen a notar l'excursió. Arribem al Petit Estany Forcat i ja veiem el refugi al damunt d'un turonet. Ja hi tenim el peu al coll.



En Guillaume, el guarda del Forcat ens acull amb una amabilitat inesperada. Tenim temps de dutxar-nos i fer una cerveseta mentre esperem l'hora del sopar. No hi faltarà, com mana la tradició, un bon formatge abans de les postres.

No ha roncat ningú i la nit ha estat plàcida. Tenim per davant una jornada atapeïda. El fet que el Refugi Forcat estigui tan alt, facilita les ascensions als cims del voltant. Però no hem d'oblidar que, encabat, haurem de desfer el desnivell dels dos dies d'un sol cop.


Amb les indicacions del guarda i la informació recollida per Internet, ens dirigim cap a l'Estany de l'Oussade, què voregem pel Sud. Encara queden congestes a la muntanya, i algunes amaguen els camins. Seguim senyals grocs, què perdem en una d'aquestes congestes.


Interpretant la info del guarda i seguint la lògica de la muntanya, d'allò que veiem, ens enfilem per una canal rosta de collons, al final amb l'ajut de les mans, què ens menarà a la carena del Malcaràs. No és ben bé el Coll de Malcaràs, sinó un collet més al Sud, però ja ens va bé.


Anem, sense més entrebancs, fins el Pic de Malcaràs. Tornem enrere, fins el collet i anem a buscar l'inici de la Cresta Malcaràs - Forcat. Es tracta d'un recorregut entretingut i poc complicat, però aeri i no exempt de un cert risc, com qualsevol recorregut de cresta.




Del Pic de l'Estany Forcat anem a buscar el Coll homònim i comencem a baixar cap al refugi. Fem un mos reparador i seguim el descens, que es fa llarg, cap a la Central de Pradières. Avui, el dia és ben assolellat i descobrim els paratges per on vam passar-hi ahir; plens de bellesa, per cert.


Encara ens queda la kilometrada cap a casa, però farem un pit-stop a Puigcerdà, per encarar-ho amb garanties.

28 i 29 de juliol, 2018

Pic de Malcaràs 2868m
Pic d'Estany Forcat 2859m

Ari, Begonya, Mercè, Xavi Vela, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/pradieres-refugi-fourcat-cresta-malcaras-estany-fourcat-27094513
https://photos.app.goo.gl/5YicvNGTAHLF6mSQ7
.