Quedem a 3/4 de vuit del matí a Les Palmeres, d'horeta per agafar lloc a l'aparcament de l'accés del Monestir. Jo no hi arribaré a l'hora. Em trobo que el cotxe no té bateria. Collons, les bateries d'abans t'avisaven quan començaven a fer figa. Ara, arribes a la destinació, pares el motor, i quan tornes a buscar el cotxe, està sec.
Truco els companys per avisar de la incidència i que ja vaig a buscar el tren. A les vuit a la "Cope". Al final sortim mitja hora tard; un altre s'ha adormit...
Encara podem aparcar on ho fem habitualment. Els entrepans, el meu de sobrassada (mmm...), ens els cruspim a l'autoservei. I ens prenem un cafetó.
No sembla que hi hagi massa cua per veure la MaredeDéu... Fem el camí d'aproximació pels pas dels Francesos i el Pla dels Ocells. Més amunt prenem la desviació cap a la base del Cavall. Només hi ha una cordada fent la Normal.
El més gran amb el més jove i els dos del mig juntets. El ventet ens acompanya força estona i conté la boira enfilant-se per Diables. Nosaltres ens enfilem per la ruta que el 27 d'octubre de 1935 van obrir els Boix, Costa i Balaguer.
Resseguim els camins de la història i fem la darrera reunió abraçats a la Moreneta que s'eleva sobre el cim del Cavall Bernat, l'agulla més màgica de Montserrat.
18 de juny, 2011
Montserrat
Cavall Bernat
via Normal
Cèsar-Pere, Jordi-Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/CavallBernat180611
https://picasaweb.google.com/cesarmartinezisert/CavallBernat02?authkey=Gv1sRgCOCK5I_itIrHJA&feat=email
(falten les del Llobarro)
.
