Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 30 de juny del 2011

un altre Sant Joan és possible

Cada any, per aquestes dates, procuro fugir del soroll dels petards i de la imbecil·litat d'alguns -cada cop més- dels seus usuaris.

Cada any, en dates indeterminades, em ve al cap que encara no he anat mai a la Forcanada. Trobo que s'ajunten dues causes que en poden fer-ne una de comuna. Per Sant Joan, a la Forcanada.

L'escassa informació que tinc de la Pleta d'Horno, on cal deixar el cotxe per iniciar l'excursió, no ens farà profit perquè una boira molt pixanera mulla a bastament tot el terreny. A la primera, vam trobar lloc a l'alberg de Salardú i, lluny de les falles d'Arties, vam dormir com angelets.


De nou a la Pleta d'Horno, de seguida trobem a faltar els paraneus. El gruix de neu és... inexistent, però la vegetació és tan densa com humida i en poc temps ens xopa els peus.


El camí es fa una mica pesadet amb tanta mullena i tant d'anar i tornar. Sortim de la boira i arribem al Lac deth Hòro. Seguim per la Ribèra deth Nere, entre pedregam i herbei fins que sobre els 2330m trobem, ara sí, neu.


La vall es tanca i deixem la ruta del Còth d'Alfred per enfilar-nos cap a la dreta, per un rost acanalat que ens situarà a la base de la paret SE de la Forcanada. Trobem fites que vénen de l'Est i les seguim cap a buscar la cara Sud. Hi pugem fins el collet Sud, bretxa de sortida del corredor NW.



Ens posem casc i talabard, per si de cas, i comencem l'ascensió del cim Sud de la Forcanada. Per terreny delicat, per descompost, assolim els seus 2872m i baixem a l'enforcadura per acabar de pujar, més còmodament, el punt culminant del Malh des Pois 2881m.


Aquest pic és una excel·lent talaia des d'on albirar infinites muntanyes. El dia hi acompanya.

Baixem sense necessitat d'usar el cordino, guardem els estris i triem un camí alternatiu per tornar, cap a l'Est, al Lac deth Hòro. El darrer tram del retorn se'ns fa una mica pesadet, amb tanta pedra i tanta calor.

Anem a Casau, a l'Hostal Era Verneda, magnífic lloc per a refer-nos de la trescada, amb una bona dutxa i un millor sopar. Prou a prop per anar a fer un tomb per Vielha i prou lluny per a no sentir ni una mosca a la nit. S'hi està de bé...


El dissabte volíem anar al Salòria des d'Alins, però la pista d'aproximació, que té una prohibició de pas que ens la saltem, es fa inacabable i als 6 o 7 km donem mitja volta. Ja que hi som, fem via per Tor fins al Port de Cabús. Hi deixem el cotxe i anem a estirar les cames fin la Torre de Cabús 2778m.

Tornem per Andorra sense aturar-nos a tafanejar cap botiga. Un entrepà a Oliana ens alleugereix la gana fins l'hora de sopar.

23, 24 i 25 de juny, 2011

Malh des Pois 2872m i 2881m
Pic de la Bassera 2692m
Torre de Cabús 2778m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/ForcanadaPortDeCabus2325062011

.

diumenge, 19 de juny del 2011

visita a la Moreneta

No era cap promesa, però ens devíem una visita a la Moreneta. Així que ens vam organitzar per anar-hi.

Quedem a 3/4 de vuit del matí a Les Palmeres, d'horeta per agafar lloc a l'aparcament de l'accés del Monestir. Jo no hi arribaré a l'hora. Em trobo que el cotxe no té bateria. Collons, les bateries d'abans t'avisaven quan començaven a fer figa. Ara, arribes a la destinació, pares el motor, i quan tornes a buscar el cotxe, està sec.

Truco els companys per avisar de la incidència i que ja vaig a buscar el tren. A les vuit a la "Cope". Al final sortim mitja hora tard; un altre s'ha adormit...

Encara podem aparcar on ho fem habitualment. Els entrepans, el meu de sobrassada (mmm...), ens els cruspim a l'autoservei. I ens prenem un cafetó.

No sembla que hi hagi massa cua per veure la MaredeDéu... Fem el camí d'aproximació pels pas dels Francesos i el Pla dels Ocells. Més amunt prenem la desviació cap a la base del Cavall. Només hi ha una cordada fent la Normal.

Sense que ens hàgim de rifar formem les cordades i ens disposem a la feina. Deixem les motxilles, les vambes i les crosses rere uns matolls i pugem cap a la R0.


El més gran amb el més jove i els dos del mig juntets. El ventet ens acompanya força estona i conté la boira enfilant-se per Diables. Nosaltres ens enfilem per la ruta que el 27 d'octubre de 1935 van obrir els Boix, Costa i Balaguer.

Resseguim els camins de la història i fem la darrera reunió abraçats a la Moreneta que s'eleva sobre el cim del Cavall Bernat, l'agulla més màgica de Montserrat.

18 de juny, 2011

Montserrat
Cavall Bernat
via Normal

Cèsar-Pere, Jordi-Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/CavallBernat180611
https://picasaweb.google.com/cesarmartinezisert/CavallBernat02?authkey=Gv1sRgCOCK5I_itIrHJA&feat=email

(falten les del Llobarro)

.

divendres, 17 de juny del 2011

cançó de l'estiu

L'estiu comença oficialment el proper dimarts 21, hora amunt, hora avall. La calor ja fa dies que ens acompanya.

Les festes majors començaran a omplir les places dels pobles i la disbauxa omplirà els seus carrers. Sens dubte, una cançó ens acompanyarà durant aquest període estival...



.