Gener primaveral

Just una setmana abans de la Setmana dels Barbuts hem d'anar a cercar la neu cap als 2000 metres. Per sota d'aquesta cota la cosa està magra.

Tot i l'escassa originalitat de la tria, les condicions de la muntanya ens empenyen a assegurar-nos el "tanto" cap a un vell conegut. I no som els únics; durant el recorregut anem trobant uns quants grups amb les mateixes intencions.

Com és d'esperar, no ens caldrà esforçar-nos en obrir traça. Tot just sortir del Pla de l'Orri 1860m i enfilar la Vall d'Arriu Malo, ja ens trobem el solc que esberla el mantell blanc. Diferents geometries guarneixen la ruta del Rosari, que no és cap penitència.

Ens sorprèn una calor inaudita per l'època que ens fa descamisar-nos. Amb aquest ambient primaveral anem avançant. Veiem per sota nostra l'Estanh de Bacivèr, glaçat. Girem cap al Nord i deixem la traça que es dirigeix cap al ventat Tuc del Rosari.

Fem drecera per damunt de la superfície sòlida del primer Estanh deth Rosari de Bacivèr i guanyem altura per endinsar-nos a la Coma deth Tuc de Vacivèr. Ara, la densitat d'esqui-alpinistes per metre quadrat ha crescut.

Atansem el Còth deth Clòt der Os i ja només en resta fer la darrera pujada fins el cim del Tuc de Vacivèr 2644m. Aquest Tuc té dos cims, un a tocar de l'altre; el més alt assenyalat amb una fita i el veí guarnit amb una creu, acaparador de les fotos de cim.

Mentre ens preparem per al descens, la pala va quedant lliure d'usuaris que ens precedeixen. Esperem una miqueta i la tenim tota per a nosaltres sols.

Ens hi llencem amb la confiança que transmet la compactació del mantell nival. Hi fruïm de ple i no deixem escapar ni un gir, abans d'anar a cercar la vall i tornar al Pla de l'Orri fent us de tots els recursos per no perdre altura i escaquejar-nos del tram de remada habitual. Ens surt bé, tot.


El diumenge hem d'esperar a que vingui la noia de l'apartament per a formalitzar-ne la sortida. Això ens fa perdre un temps preciós. Paral·lelament, hem decidit sortir de l'Aran per no repetir més cims i anem a mirar com està l'altre costat del Túnel de Vielha.

Com era d'esperar, Conangles té molt poca neu a les cotes baixes. Per aprofitar el temps que encara tenim, tirem pel dret cap a la Vall de Boí. Descartada la Vall de St. Martí, ens n'anem directes al Pla de Vaques 2020m. És migdia i si volem fer res només ens queda l'estació de Boí-Taüll.

Tan lluny com podem de la pista, anem pujant i afegint algun element d'emoció -una petita canal- abans d'arribar a la inevitable part alta de la pista, que voreja la carena fins al cim del Puig Falcó 2751m.

El descens, obviament, és amb molt bona neu...


10, 11 i 12 de gener, 2014

Tuc de Vacivèr 2644m
Puig Falcó 2751m.

Carmen, Jordi, Miru, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AranBoi11I120114
.

Reis, carbó i caramels

Després del fiasco del Castanesa, pel creuament inadequat de dues informacions diferents en l'inici, tot i descobrir un senzill refugi -Cabana d'Ardoners- en un preciós indret, la tropa necessitava recuperar la moral...

La nit anterior a la nit de Reis, la Val d'Aran es tenyeix de blanc en les seves cotes més baixes i la vigília de Reis es fa de dia amb l'avís que la treva s'acabarà al migdia.

No volem moure gaire el cotxe ni repetir llocs. Hi ha uns quants cims no gaire alts, a la Vall, als que s'hi accedeix per llargues pistes forestals. La neu impedeix passar-hi en cotxe i això afegeix hores sense més interès que treure el cap a cel obert.

Sortim de Betren 1010m amb els esquís a l'esquena i la falsa esperança de descarregar-los al més aviat possible. L'espessor del bosc ens amaga la crua realitat, que es tradueix en 400 metres de desnivell sense continuïtat de neu. Dues hores després ens podem posar els esquís.

En més d'un moment m'assalta la idea de girar cua, però ni per horari ni per alternatives sembla recomanable fer-ho. Així, doncs, en un ampli exercici de paciència, concentro la meva energia en sortir d'aquest parany.

Per fi s'acaba el bosc i arribem a la Cabana 1943 -número de l'any, no de l'altura, que és 1600m- que servirà per diferenciar les dues parts de l'ascensió. Finalitzada l'aproximació a la muntanya, ens disposem a iniciar l'ascensió del cim al mateix moment en què la méteo es disposa a donar per acabada la treva.

Amb la satisfacció de veure quasi el final, comencem a pujar per les antigues pistes de la Tuca durant 600 metres, gairebé en línia recta, fins el punt més alt. La boira, el vent i la neu arriben un pèl abans que nosaltres a Era Cauva 2219m. El Pedro ni s'atura i gira cua a l'instant, amb pells i tot. La Carmen i jo lluitem contra els elements per fotre el camp tan aviat com puguem.

Els primers metres del descens els fem a cegues, anant d'un pal de l'antic teleesquí al següent, enmig de la boira. Més avall ja se'ns obre el panorama i només ens enfrontem a una forta borrufada i una pesada neu en els darrers 100 metres abans de la Cabana, on ens aturem a fer un mos reparador.

Sota una intensa pluja, ens endinsem en el bosc fins que la neu s'acaba i, ara ja sabent el que ens espera, tornem a carregar els esquís a la motxilla. Ens ho prenem amb filosofia fins a Betren.

Els nervis dels més petits floreixen l'espera de la Nit de Reis, que s'allarga fins que no arriben.

El dia de Reis ens deixem d'experiments i anem a lo segur. Sortim, esquís als peus, on han de ser sempre, de la Borda Servat 1474m, a la Val d'Aiguamòg. Fem via per la pista, tranquil·lament, fins a trobar l'entrada a la Coma de Montanèr. Una traça ben fressada ens convida a endinsar-nos-hi.

El darrer tram s'enrosta fins a sortir del bosc, tot creuant la pista que ja va cap a Pruedo. Entrem al Pletiu de Salana a l'esguard del seu cim. La neu regelada brilla i ens reserva una crosta que no hem demanat a la carta als Reis.

Veiem un grup que fa el Tuc i comença a baixar. Ens creuem a cent metres del cim i no reconeixem la Lara, ni ella ens reconeix a nosaltres. Amagats rere les ulleres de sol, intercanviem anònimes salutacions cordials.

A la cota 2400 deixem els esquís; el terreny clapeja i no ens volem embolicar. Assolim el Tuc d'era Salana 2483m i gaudim d'un magnífic panorama a 360º. Només les Maladetes s'amaguen rere els núvols.

Recuperem els esquís i iniciem una davallada d'allò més diversa. La crosta no ens dispensa i ens fa la guitza una estona. Més avall s'ha transformat i recuperem la dignitat. La Coma presenta una neu fonda i pesada que tampoc no ens permet gaires filigranes.

Així arribem a la pista, on, ara sí, fruïm de la millor neu del dia en la tornada cap a la Borda Servat.

Mentre ens fotem la clareta reglamentària a l'Alberg de Salardú, per acompanyar el pernil, donem per acabat aquest llarg cap de setmana. Alhora, s'acaben les festes de Nadal i per fi tornarem a la normalitat.

Que tinguem tots un molt Bon Any //*//


4 al 6 de gener, 2014

Era Cauva 2219m
Tuc d'era Salana 2483m

Amparo, Carmen, Pedro, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5913820
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5913830
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AranReis2014
.

Bergwanderweg im Umfeld der Alemany Schutzhütte

Can Malet i Can Jepet, dues cases que omplen la història de Setcases. A la primera hi dormíem al seu paller, érem petits. A la segona hi mengem, quan pugem o quan baixem de les muntanyes d'Ull de Ter.

Deixem els cotxes a l'aparcament prop de la Jaça de Morenç. Ningú no ho coneix pel seu nom geogràfic. Per a tothom és... Vallter 2000, el nom comercial de les pistes que van eixerir aquest racó de la comarca. Per a mi, sempre serà Ull de Ter; jo ja hi era.

Així que estem a punt, fugim de la munió de "vallteristes" que no saben posar-se les botes d'esquí si no és que la música del cotxe eixordi tota la població esquiadora.

Cota 2155m. Ens endinsem a l'estreta Coma Sud de la Portella, clarament cap al NE, la neu dureta i el coll pelat. La Portella de Mentet 2412m és un repartidor a quatre direccions. L'Amparo, amb raquetes (a la motxilla), marxarà cap al NW seguint la neta carena cap al Pic de la Dona, mentre que nosaltres carreguem els esquís a l'esquena per anar a cercar, seguint al NE, la neu de la Coma Nord de la Portella.

Fem la segona transició i comencem a lliscar per neu canviant i diversa. La Reserva Natural de Mentet ens acull amb el contrast de l'agraïda solitud. L'absència de vent i de núvols li donen tot el protagonisme al Sol que s'emmiralla en el blanc de la neu que ens envolta.

Juguem amb els arbres, que observen altius els nostres viratges i les giragonses que dibuixem. Així arribem al refugi en construcció, encara no mig quilòmetre abans del Refugi de l'Alemany 1962m. No sabem si el nou substituirà l'antic, que vam trobar en un acollidor bon estat.

Aquest serà el punt de retorn. Si volguéssim continuar fins el poble de Mentet, ens hauríem de descalçar els esquís abans d'arribar-hi.

Posem les pells per recular les nostres passes fins a la ja ombrívola i freda Coma de la Dona, que es tanca sota el Pla d'Ombriaga. Per assolir-lo, triem la cara SE de la Serra de Bacivers. Hi pugem amb ganivetes per evitar-nos cap sorpresa, que no es donarà.

Encara arribem a temps d'acomiadar el Sol, més enllà del Pic de l'Infern, mentre caminem, ara esquís a l'esquena, cap a sota del Pic de la Dona a buscar la neu que ens tornarà a la Jaça de Morenç; ara ja sabeu de què parlem...


15 de desembre, 2013

Volta pel Refugi de l'Alemany, des de la Jaça de Morenç.

Amparo (Pic de la Dona), Graugés, Jordi, Pedro, Txell, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5796867
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/VoltaAlemany151213
.