Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 19 de gener del 2014

Gener primaveral

Just una setmana abans de la Setmana dels Barbuts hem d'anar a cercar la neu cap als 2000 metres. Per sota d'aquesta cota la cosa està magra.

Tot i l'escassa originalitat de la tria, les condicions de la muntanya ens empenyen a assegurar-nos el "tanto" cap a un vell conegut. I no som els únics; durant el recorregut anem trobant uns quants grups amb les mateixes intencions.


Com és d'esperar, no ens caldrà esforçar-nos en obrir traça. Tot just sortir del Pla de l'Orri 1860m i enfilar la Vall d'Arriu Malo, ja ens trobem el solc que esberla el mantell blanc. Diferents geometries guarneixen la ruta del Rosari, que no és cap penitència.


Ens sorprèn una calor inaudita per l'època que ens fa descamisar-nos. Amb aquest ambient primaveral anem avançant. Veiem per sota nostra l'Estanh de Bacivèr, glaçat. Girem cap al Nord i deixem la traça que es dirigeix cap al ventat Tuc del Rosari.


Fem drecera per damunt de la superfície sòlida del primer Estanh deth Rosari de Bacivèr i guanyem altura per endinsar-nos a la Coma deth Tuc de Vacivèr. Ara, la densitat d'esqui-alpinistes per metre quadrat ha crescut.



Atansem el Còth deth Clòt der Os i ja només en resta fer la darrera pujada fins el cim del Tuc de Vacivèr 2644m. Aquest Tuc té dos cims, un a tocar de l'altre; el més alt assenyalat amb una fita i el veí guarnit amb una creu, acaparador de les fotos de cim.

Mentre ens preparem per al descens, la pala va quedant lliure d'usuaris que ens precedeixen. Esperem una miqueta i la tenim tota per a nosaltres sols.



Ens hi llencem amb la confiança que transmet la compactació del mantell nival. Hi fruïm de ple i no deixem escapar ni un gir, abans d'anar a cercar la vall i tornar al Pla de l'Orri fent us de tots els recursos per no perdre altura i escaquejar-nos del tram de remada habitual. Ens surt bé, tot.


El diumenge hem d'esperar a que vingui la noia de l'apartament per a formalitzar-ne la sortida. Això ens fa perdre un temps preciós. Paral·lelament, hem decidit sortir de l'Aran per no repetir més cims i anem a mirar com està l'altre costat del Túnel de Vielha.


Com era d'esperar, Conangles té molt poca neu a les cotes baixes. Per aprofitar el temps que encara tenim, tirem pel dret cap a la Vall de Boí. Descartada la Vall de St. Martí, ens n'anem directes al Pla de Vaques 2020m. És migdia i si volem fer res només ens queda l'estació de Boí-Taüll.



Tan lluny com podem de la pista, anem pujant i afegint algun element d'emoció -una petita canal- abans d'arribar a la inevitable part alta de la pista, que voreja la carena fins al cim del Puig Falcó 2751m.

El descens, obviament, és amb molt bona neu...


10, 11 i 12 de gener, 2014

Tuc de Vacivèr 2644m
Puig Falcó 2751m.

Carmen, Jordi, Miru, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AranBoi11I120114
.