Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 22 d’abril de 2012

Matí de roca

Avui deixem l'Anna per al final; primer anem a escalar.

Després de bastants dies sense tocar roca, aquest dissabte m'afegeixo als de St. Boi per anar a grimpar una estona a "ca la Montse". La tria, un cop més, ens porta a Gorros, cercant una mica de solet en aquest matí amb aires de canvi.

Per fer cames -i estalviar-nos (ells, que jo no pago) el cavall de ferro- pugem pel Pas dels Francesos i el Pla de Sta. Anna cap al camí de St. Joan.

Fem dues cordades i anem a agulles diferents:

  • El Cèsar s'endú al "Xori" cap a la Magdalena Inferior:

  • I el Jordi, el Salva i jo anem  a la Gorra Frígia:


Encabat, desfem el camí, creuant-nos, com sempre en aquest itinerari, amb força "guiris" amb cara de cansats i despistats.

Mentre uns nuvis s'immortalitzen enmig de les felicitacions espontànies dels pelegrins  montserratins, nosaltres tornem cap al cotxe, rebutjant cordialment els oferiments de productes artesanals que ens fan les formoses venedores de formatges i mató.

Els que no tenim pressa marxem cap al Bruc, a entretenir el pap. Hi arribem cinc minuts abans no s'ompli l'Anna i la gana no s'espera més del que toca.

21 d'abril, 2012

Montserrat
Gorros
Magdalena Inf. via Àpia IV+ 90m
Gorra Frígia via Adrià V 165m

Cèsar, Jordi, Salva, Xori, Ramon.
.

dijous, 19 d’abril de 2012

Qui diu que no hi ha neu ??

Arribem a La Daille (Val d'Isère), seguint les indicacions de la Claire -guarda del refugi-, per enfilar-nos mecànicament fins la cota 2771 amb el Funival i el telecadira Borsat. Tot això pel mòdic preu del "forfet-Rando", 29'50€ Aquí comença l'aproximació al Refugi de La Femma 2352m per anar a buscar la Glacera de Barmes de l'Ours i el coll 3070m del mateix nom.


Hem engegat tard i descartem fer la Pointe de La Sana. No coneixem el terreny i ens aboquem a la vall de Rocheure a cercar el refugi, amagat rere el Rocher de La Femma. No el veiem fins que no som a la seva altura.

Passada la setmana santa, ja no hi ha gaire gent als refugis. Ben acomodats, l'espai vital serà d'allò més generós en tots els dies de l'estada. I no serà l'únic tret acollidor.


Un dia ben assolellat, el dimarts 10, ens ajuda a escollir amb encert l'objectiu més anomenat de la vall. Això fa que tinguem la traça oberta i puguem gaudir més de l'ascensió. Quan som cap al final de la Glacera des Roches Blanches la traça es bifurca i triem l'opció que més s'adiu amb el mapa.

El terreny es redreça i cal treure's els esquís per arribar al collet al Nord de la Pointe des Rognons. Els deixem clavats i continuem a peu per l'aresta, entretinguda, però sense complicacions. Caminem entre els penitens de pedra que, a mode de passadís, emmarquen l'accés final a l'estret cim de la Pointe Méan Martin 3330m.


Ja ha baixat tothom i hi romanem sols i per poca estona, malgrat l'espectacle de muntanyes infinites; no en coneixem més de mitja dotzena. Un vent molest ens motiva a iniciar el descens després d'un parell de fotos. Recuperem els esquís i davallem per bona neu fins el refugi.

La méteo inicia el canvi previst i a les cinc de la tarda comença a nevar. Ho farà durant 20 hores seguides.


El dimecres es fa llarg tot i esmorzar més tard. Hivernem al menjador tot el matí, fullejant antigues revistes de muntanya que ens posen les dent llargues i alhora ens fan sentir petits i humils alpinistes domèstics.

El Sol matina més que nosaltres i tot just treu el nas ja se n'amaga. Doncs serà el que sigui, però no ens quedarem un altre dia confinats al refugi. Un dijous emboirat ens regala la traça que obre el grup que ens precedeix, sembla que van on volem anar nosaltres.


Acumulacions de més de 80cm de neu nova farceixen el farcell que ja hi havia. Arribats al Coll de Méan Martin 3103m i amb visibilitat zero, ens donem per satisfets. L'altre grup segueix en travessia. Nosaltres tornem al refugi abans no perdem la traça.

La Claire està generosa i ens convida a pizza i ous de pasqua. El darrer sopar és de comiat dels grups que som a La Femma. L'endemà marxem tots. En el nostre cas, perquè hem de passar un coll i la méteo per dissabte empitjora considerablement. Els altres marxen per la vall.


Divendres 13, dia de por... Encara no sabem el què ens espera mentre gaudim amb la pujada fins al Coll de Barmes de l'Ours 3070m. Avui, la traça ens la fem nosaltres i podem triar el camí que ens fa més el pes. El darrer tram, una línia recta amb l'alça més gran, fins el coll.



La boira ja fa estona que torna a fer-nos la guitza. Al coll ens enxampa de ple i descartem, novament, fer la Pointe de La Sana. Millor anar per feina. El relleu és inexistent i el gris-blanc del cel i la neu es barregen i no veiem per on anem. A més, l'important gruix de neu a l'horitzontal glacera no ens deixa esquiar i hem de lliscar amb la talonera lliure. Tot plegat, un escull important.

Sense cap referència, anem fent per on podem i anem caient en les trampes ocultes dels desnivells que no veiem. En un flanqueig ens creuem amb uns torrats que no sabem on van ni d'on vénen. Posem pells i seguim el nostre camí.



Abandonem la traça dels torrats i enfilem, en muntanya russa, cap a les pistes. Per fi, arribem a la de Grand Pré. Enllacem per la Santons fins a Val d'Isère i amb la "navette" gratuïta tornem a La Daille, set hores després d'haver sortit del refugi, bastant trinxats, més de coco que altra cosa.

Mentre iniciem el viatge de tornada, ens plantegem si la Claire ens va informar bé en dir-nos que pugéssim per Val d'Isère i no per Termignon, com feien tots els altres grups. En cas de condicions climatològiques més adverses, les haguéssim passat més magres, mentre que els que baixaven a Termignon només havien d'anar fent. Bé, de tot se n'aprèn.

El viatge tampoc no va anar mancat d'emocions, sobretot de gana. Fins al cap de tres hores d'autopista no vam trobar una àrea de servei amb possibilitat de fer un mos. Això sí que va ser dur de debò...

8 al 13 d'abril, 2012

La Vanoise
Haute Maurienne
Refuge La Femma
Pointe de Méan Martin 3330m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/LaFemma8Al130412
.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Neu poliploïdia

Mai no sabrem si el guarda ens va aixecar la camisa, però per telèfon ens va dir que les condicions eren bones...

A vint minuts de l'aparcament de Pont d'Espagne 1459m ja ens calcem els esquís. La neu està una mica pasta, però millor això que carregar-los a l'esquena. Com que anem justos de temps, m'avanço per avisar el guarda que ja anem arribant. Aviat serà l'hora de sopar.


Estem gairebé sols al refugi Wallon 1865m i no cal ser estrictes amb els horaris. Això ens dóna marge a nosaltres i als guardes, que estan entretinguts amb uns col·legues seus.

El vell refugi de la vall de Marcadau aguanta els pas dels anys, disfressant amb un cert encant la seva decadència.


Fins la cota 2200 no trobem neu contínua en l'itinerari que dilluns ens menarà al Pène d'Aragon. Ens posem els esquís en sortir del refugi i aviat ens els hem de treure per fer el camí d'estiu. La neu està massa estovada de bon matí; això fa pensar en com pot ser el descens.


Amb més dignitat ens acostem al cim mentre la boira baixa a rebre'ns. Fe-tes les presentacions, l'acomiadem fins una altra i atansem el Pène d'Aragon 2918m. Hi romanem una estona mentre veiem tres bascos -pressumptament- com s'enfilen per la impressionant -vista de front- cara Sud del Petite Fache.


L'esquiada fins el Col de la Fache 2664m serà l'única de merèixer aquesta qualificació. Fins els 2200m la neu es transforma ràpidament i més d'un cop ens hem d'autodesenterrar els peus de sota de més de mig metre de neu tipus allau de fusió. Una merda, vaja.

Carreguem de nou els esquís a l'esquena i desfem el camí d'estiu i ens enfonsem en la neu podrida fins arribar al refugi. Només el cim ha salvat la jornada.

Envoltem l'estufa de pells, botins i samarretes molles. La neu és molt humida i ens fa suar de valent.


Seguint els consells (?) del guarda, el dimarts ens plantegem pujar el Pic Alphonse Meillon. Només sortir del refu, però, ja ens esperem el pitjor. Res de la neu poliorgàsmica que ens vam imaginar sota els efectes del vi del sopar.

Arribats al Llac d'Arratille 2247m ja n'estem tips i l'empitjorament del temps ens serveix en safata l'opció de girar cua. La baixada és innegociable i només podem sobreviure i procurar no prendre mal.


La tarda és llarga i l'escurcem amb una migdiada proporcional. Encara ens quedarà son per no haver de patir una nit sense tele.

El dimecres se'ns presenta bucòlic per dir-nos adéu. Els arbres s'han tenyit del blanc que encatifa el camí i fa lliscar les pedres. No ens plantegem posar esquís als peus fins a mig camí. Ens els traiem al Refugi del Clot i acabem d'arribar xino-xano a l'aparcament.


Fem via fins a Pont de Suert, on el menú del Lavaix ens reconforta i ens dóna força per encarar la segona meitat del viatge de tornada.

1 al 4 d'abril, 2011

Pène d'Aragon 2918m
intent Pic Alphonse Meillon

David, Eloi, Iolanda, Pedro, Pilar, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Wallon1A40412
.