Hem engegat tard i descartem fer la Pointe de La Sana. No coneixem el terreny i ens aboquem a la vall de Rocheure a cercar el refugi, amagat rere el Rocher de La Femma. No el veiem fins que no som a la seva altura.
Passada la setmana santa, ja no hi ha gaire gent als refugis. Ben acomodats, l'espai vital serà d'allò més generós en tots els dies de l'estada. I no serà l'únic tret acollidor.
Un dia ben assolellat, el dimarts 10, ens ajuda a escollir amb encert l'objectiu més anomenat de la vall. Això fa que tinguem la traça oberta i puguem gaudir més de l'ascensió. Quan som cap al final de la Glacera des Roches Blanches la traça es bifurca i triem l'opció que més s'adiu amb el mapa.
El terreny es redreça i cal treure's els esquís per arribar al collet al Nord de la Pointe des Rognons. Els deixem clavats i continuem a peu per l'aresta, entretinguda, però sense complicacions. Caminem entre els penitens de pedra que, a mode de passadís, emmarquen l'accés final a l'estret cim de la Pointe Méan Martin 3330m.
Ja ha baixat tothom i hi romanem sols i per poca estona, malgrat l'espectacle de muntanyes infinites; no en coneixem més de mitja dotzena. Un vent molest ens motiva a iniciar el descens després d'un parell de fotos. Recuperem els esquís i davallem per bona neu fins el refugi.
La méteo inicia el canvi previst i a les cinc de la tarda comença a nevar. Ho farà durant 20 hores seguides.
El dimecres es fa llarg tot i esmorzar més tard. Hivernem al menjador tot el matí, fullejant antigues revistes de muntanya que ens posen les dent llargues i alhora ens fan sentir petits i humils alpinistes domèstics.
El Sol matina més que nosaltres i tot just treu el nas ja se n'amaga. Doncs serà el que sigui, però no ens quedarem un altre dia confinats al refugi. Un dijous emboirat ens regala la traça que obre el grup que ens precedeix, sembla que van on volem anar nosaltres.
Acumulacions de més de 80cm de neu nova farceixen el farcell que ja hi havia. Arribats al Coll de Méan Martin 3103m i amb visibilitat zero, ens donem per satisfets. L'altre grup segueix en travessia. Nosaltres tornem al refugi abans no perdem la traça.
La Claire està generosa i ens convida a pizza i ous de pasqua. El darrer sopar és de comiat dels grups que som a La Femma. L'endemà marxem tots. En el nostre cas, perquè hem de passar un coll i la méteo per dissabte empitjora considerablement. Els altres marxen per la vall.
Divendres 13, dia de por... Encara no sabem el què ens espera mentre gaudim amb la pujada fins al Coll de Barmes de l'Ours 3070m. Avui, la traça ens la fem nosaltres i podem triar el camí que ens fa més el pes. El darrer tram, una línia recta amb l'alça més gran, fins el coll.
La boira ja fa estona que torna a fer-nos la guitza. Al coll ens enxampa de ple i descartem, novament, fer la Pointe de La Sana. Millor anar per feina. El relleu és inexistent i el gris-blanc del cel i la neu es barregen i no veiem per on anem. A més, l'important gruix de neu a l'horitzontal glacera no ens deixa esquiar i hem de lliscar amb la talonera lliure. Tot plegat, un escull important.
Sense cap referència, anem fent per on podem i anem caient en les trampes ocultes dels desnivells que no veiem. En un flanqueig ens creuem amb uns torrats que no sabem on van ni d'on vénen. Posem pells i seguim el nostre camí.
Abandonem la traça dels torrats i enfilem, en muntanya russa, cap a les pistes. Per fi, arribem a la de Grand Pré. Enllacem per la Santons fins a Val d'Isère i amb la "navette" gratuïta tornem a La Daille, set hores després d'haver sortit del refugi, bastant trinxats, més de coco que altra cosa.
Mentre iniciem el viatge de tornada, ens plantegem si la Claire ens va informar bé en dir-nos que pugéssim per Val d'Isère i no per Termignon, com feien tots els altres grups. En cas de condicions climatològiques més adverses, les haguéssim passat més magres, mentre que els que baixaven a Termignon només havien d'anar fent. Bé, de tot se n'aprèn.
El viatge tampoc no va anar mancat d'emocions, sobretot de gana. Fins al cap de tres hores d'autopista no vam trobar una àrea de servei amb possibilitat de fer un mos. Això sí que va ser dur de debò...
8 al 13 d'abril, 2012
La Vanoise
Haute Maurienne
Refuge La Femma
Pointe de Méan Martin 3330m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/LaFemma8Al130412
.
2 comentaris:
Avui he passat una bona estona llegint aquesta entrada, sobre tot he fet unes bones rialles amb lo dels torrats i la gana!
Salut Ramon i cia
Ei, Montse, ara jo també ric, però mentre havia de remar cara avall, Sant Apapursi no va quedar gaire ben parat...
Petons.
Publica un comentari a l'entrada