A vint minuts de l'aparcament de Pont d'Espagne 1459m ja ens calcem els esquís. La neu està una mica pasta, però millor això que carregar-los a l'esquena. Com que anem justos de temps, m'avanço per avisar el guarda que ja anem arribant. Aviat serà l'hora de sopar.
Estem gairebé sols al refugi Wallon 1865m i no cal ser estrictes amb els horaris. Això ens dóna marge a nosaltres i als guardes, que estan entretinguts amb uns col·legues seus.
El vell refugi de la vall de Marcadau aguanta els pas dels anys, disfressant amb un cert encant la seva decadència.
Fins la cota 2200 no trobem neu contínua en l'itinerari que dilluns ens menarà al Pène d'Aragon. Ens posem els esquís en sortir del refugi i aviat ens els hem de treure per fer el camí d'estiu. La neu està massa estovada de bon matí; això fa pensar en com pot ser el descens.
Amb més dignitat ens acostem al cim mentre la boira baixa a rebre'ns. Fe-tes les presentacions, l'acomiadem fins una altra i atansem el Pène d'Aragon 2918m. Hi romanem una estona mentre veiem tres bascos -pressumptament- com s'enfilen per la impressionant -vista de front- cara Sud del Petite Fache.
L'esquiada fins el Col de la Fache 2664m serà l'única de merèixer aquesta qualificació. Fins els 2200m la neu es transforma ràpidament i més d'un cop ens hem d'autodesenterrar els peus de sota de més de mig metre de neu tipus allau de fusió. Una merda, vaja.
Carreguem de nou els esquís a l'esquena i desfem el camí d'estiu i ens enfonsem en la neu podrida fins arribar al refugi. Només el cim ha salvat la jornada.
Envoltem l'estufa de pells, botins i samarretes molles. La neu és molt humida i ens fa suar de valent.
Seguint els consells (?) del guarda, el dimarts ens plantegem pujar el Pic Alphonse Meillon. Només sortir del refu, però, ja ens esperem el pitjor. Res de la neu poliorgàsmica que ens vam imaginar sota els efectes del vi del sopar.
Arribats al Llac d'Arratille 2247m ja n'estem tips i l'empitjorament del temps ens serveix en safata l'opció de girar cua. La baixada és innegociable i només podem sobreviure i procurar no prendre mal.
La tarda és llarga i l'escurcem amb una migdiada proporcional. Encara ens quedarà son per no haver de patir una nit sense tele.
El dimecres se'ns presenta bucòlic per dir-nos adéu. Els arbres s'han tenyit del blanc que encatifa el camí i fa lliscar les pedres. No ens plantegem posar esquís als peus fins a mig camí. Ens els traiem al Refugi del Clot i acabem d'arribar xino-xano a l'aparcament.
Fem via fins a Pont de Suert, on el menú del Lavaix ens reconforta i ens dóna força per encarar la segona meitat del viatge de tornada.
1 al 4 d'abril, 2011
Pène d'Aragon 2918m
intent Pic Alphonse Meillon
David, Eloi, Iolanda, Pedro, Pilar, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Wallon1A40412
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada