Puigllançada - Tossa d'Alp
Després de dies de nevades i mal temps generalitzat, el segon diumenge de l'any se'ns presenta amb unes credencials d'allò més engrescadores.
Així, doncs, cal aprofitar-ho.
L'eixerida mestressa del Bar Sport de St. Quirze ens demana on anem tan tard; però si són dos quarts de nou encara no...
I també ens diu que no fa fred; doncs deu ser perquè les estufes estan enceses...
Un cop omplert el pap, anem cap al Pla d'Anyella.Hi sortim allunyant-nos de les pistes i obrint traça per allò d'entrenar el patiment.
Avui no fa ni un bri d'aire a dalt del Puigllançada 2409m i s'hi està de conya. Hi romanem una estoneta de contemplació.
L'accessibilitat del cim i la generosa méteo hi convida molta gent.
Amb el Jordi prosseguim la travessia cap a la Tossa mentre els altres desfaran el camí surant per la neu pols.
La mateixa que trobem en el descens cap al Coll de Pal 2070m, tot i que també ens emportem alguna rascada.
Reprenem el desnivell positiu obrint traça i, més endavant, aprofitant-ne unes de raquetes, fins que tiben massa i hem de seguir un recorregut més adient.
Els Rasos de Comavella presenten una neu més endurida, pel vent i per l'acció de l'home. Si fos un terreny més inclinat, seria indispensable l'ús de les ganivetes.
El ventet es fa sentir ara, damunt la carena, i ja ve de gust posar-se els guants.
Arribem a la Tossa d'Alp 2535m i hi romanem el temps just per traure pells i baixar, aprofitant les pistes de la Masella.
La baixada és d'allò més gèlida; tota per l'obaga que arrebossa les pistes.
Ens retrobem amb els/les companys/es, que ens han vingut a recollir amb els cotxes facilitant així la logística de l'itinerari.
Les circumstàncies ens porten a Ventolà, a treure el ventre de pena.
Puigllançada
Tossa d'Alp
11 de gener, 2009
Cèsar, Dani, Jordi, Miru, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/SortidaDPocaPuigllanAdaTossaDAlpGener09
.
2 comentaris:
Hola! és la primera vegada que entro al teu bloc, m'agrada! Bona travessa però millor acabament oi?
hola Jaumegrimp,
doncs sí, l'acabament va ser genial, de no poder-ne més.
salut.
Publica un comentari a l'entrada