Encantat Gran
Amb la previsió d’un diumenge preciós arribem a l’aparcament de Prat de Pierró un dissabte plujós.
El plugim que fa i desfà, humiteja i refreda l’ambient, fent-lo agradable al caminar; encara que no saps si posar-te o treure’t el Gore.
En teoria vaig reservar les dues darreres places al refugi Mallafré, però encara en cap algú més; el gruix el fa el divers grup de vint persones que omple l’aixopluc.
Mentre el dia perd la seva condició i la nit s’atansa amb prudència, me’n vaig a esbrinar per on corre el camí que demà ens conduirà per la Valleta Seca. És ben fressat i no hi tindrem cap dificultat.
La sopa és una mica fada i convé trempar-la un xic. El pollastre, en canvi, fa posar-hi seny per no deixar que se’ns mengi la golafreria.
La guarda ens diu que fa tres dies que als matins plou, i malgrat la promesa del Tomàs Molina, res no fa pensar que demà serà diferent. Però com que de més verdes en maduren, no perdem l’esperança.
La boira cobreix els cims, també els de la llegenda que diu que aquestes dretes agulles eren només dos caçadors que havien fugit de missa per ser els primers a batre l'isard i que van ésser maleïts i varen quedar petrificats per sempre, Encantats…
El camí s’endinsa al bosc en direcció a la base de l’enforcadura, primer, i després fa un gir cap al SW per vorejar les escarpades parets encantades.
Un ventet gèlid dona ambient prehivernal al diumenge que fuig de les boires i es torna preciós. Encara que a mitges, perquè Amitges encara és tapat.
No sabem si hem marrat el camí i amb el mapa i l’altímetre ens sembla que sí, però no. Un grup oportú ens atrapa en el moment escaient i el dubte s’esvaeix amb el darrer cotó fluix de la boira.
El corriol enfangat que serpenteja per la canal de la via normal no és un passeig i el pendís pedregós penalitza l’excursió. El sol ens espera al seu capdamunt i ens gratifica amb un bany de calor que ens acompanya en la grimpada fins el cim del més gran dels Encantats.
El sol doblega l’ombra dels dos cims cap al llac de St. Maurici.
Com que hem matinat més que els altres, podem desfer l’enfilada i el camí rost tot sols, sense patir per les pedres que cauen només de fitar-les.
De nou a la valleta per tornar al refugi, tresquem eixerits estrenyuts per la gana. Al Mallafré, una clara i unes olivetes acompanyen el formatge i embotits...
10 i 11 d’octubre, 2009
Encantat Gran 2746m
Carmen, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/GranEncantatOct09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada