Un acte de fe
Ens acostem a Manzanares el Real (Madrid) i el termòmetre del cotxe no para de baixar, arribant als 0º.
Coi, si hem d’escalar així ho tenim cru.
Ens aturem a Manzanares a fer un cafetó i realment l’ambient és fred, però el sol es va acostant amb parsimònia; esperarem els seus efectes.
L’aparcament és força ple, però encara hi encabim els cotxes. Ens trobem tots els que hem quedat, uns per escalar i d’altres també.
Fem l’aproximació fins la coneguda, allà, paret d’El Yelmo, objectiu del meu bateig grimpaire a la famosa Pedriza.
Allà s’hi escala només amb els peus. M’explico, la paret, prou inclinada per a permetre l’adherència dels peus de gat, no té preses per a les mans. Per tant, la progressió es fa amb passets curts i repenjant les mans a la paret, però sense agafar-s’hi.
Hòstia !!!! quina por !!!!
El sol fa la seva feina i ha foragitat els 0º ben lluny d’on som. Amb màniga curta, ens equipem com cal per a iniciar l’activitat prevista. Quina emoció.
La primera tirada vaig ben acollonit d’un “seguro” a l’altre, això de no poder agafar-se enlloc...
Ara, això sí, quan trobes la més mínima arruga on posar-hi el tou dels dits, et sembla quasi una bústia i notes una bona sensació d’alleugeriment. I a continuar.
Els següents llargs, menys pendissos, permeten anar familiaritzant-se amb aquesta forma d’escalada; al final té la seva gràcia.
Però convé una bona dosi d’adaptació.
Com a anècdota, quan ja havíem acabat l’escalada de la via “Ferroviario” (sí, molt escaient), va arribar un helicòpter dels Bombers a rescatar un escalador que havia caigut a la via “Hermosilla”. El van treure amb una cama ferida; no en vam saber l’abast.
Per cert, a Madrid també han començat a cobrar els rescats, seguint els passos catalans. Ai, Esperanza...
17 d’octubre, 2009
La Pedriza
El Yelmo
via Ferroviario
Carmen, Miguel, Natalia, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/LaPedrizaOct09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada