Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


divendres, 19 de març del 2010

tres en ratlla

Puigllançada, Tossa d'Alp (amb descens nocturn) i Costa Pubilla.

Breu nota, per manca de temps -i potser també una mica de desorganització-, per deixar constància de l'activitat esquiadoralpinista del passat cap de setmana.

Una negra nit, guarnida amb tots els estels del món d'entre els quals en destaca Orió, més que res perquè de seguida es reconeix la seva forma inconfusible, en què el fred s'amaga disfressat d'esperit invisible, però es manifesta, tan viu com transparent, i es passeja entre nosaltres.



Aquest és l'escenari en què es desenvolupa l'esquiada nocturna des de la Tossa'Alp per les pistes de Masella.

Havent sopat al refu de Niu d'Àliga, esperem el tret de sortida -figurat- que ens llança pistes avall entre la fosca, trencada només per la feble llum de  les nostres llanternes.

40 minuts d'emocionant descens dels 935m de desnivell des de la Tossa on hi hem pujat des de Coma Oriola, però lluny de les pistes, pel mig del bosc que ens mena a la cara oculta d'aquest cim.


Hi arribem a les set de la tarda, just quan fa dotze hores que he sortit de casa camí de St. Quirze de Besora, a esmorzar i a trobar-me amb la gent del Maresme amb qui he quedat per a fer aquesta sortida.

El primer objectiu, per estirar les cames i pair la botifarra, ha estat el Puigllançada; una mena de matinal, però sense tornar a casa.
Hi pugem des de La Molina, per la pista de la Muntanya Sagrada, atapeïda d'esquiadors pisteros de cap de setmana. Com se'ns acut ficar-nos en aquest embolic un dissabte...?

Arribats al Torrent Roig, enfilem cap al coll de Pal i abans d'arribar-hi fem una llarga diagonal ascendent que ens mena força a prop del cim aquest que hi té un plafó tan estrany com immens; lleig de collons.



Baixem de franc per les pistes de La Molina, barrejats enmig de la gernació lliscadora, i ens fem fonedissos tan aviat com arribem als cotxes.

Hem quedat amb en Ramon Boter al Pla de Masella, per dinar i coordinar el descens noctàmbul. Allò que ja us he explicat al principi...

El seu apartament, d'en Boter vull dir, és l'improvisat refugi on passarem la freda nit, enmig del Pirineu cerdà; màrfegues i sacs a dojo, excepte dos eixerits... bé, una, que l'amo no compta.

I el diumenge, en comptes d'anar a missa, ens decidim per una d'aquestes ascensions tirant a exòtiques, no pas pel to caribeny, tot i la calor més que primaveral, d'anar amb màniga curta. L'hivern ha dimitit aquesta nit.



Al Costa Pubilla em penso que no hi anava des que en tenia menys de 20 i ja en fa més de 20 que tinc vint anys.

Aquell darrer cop, el que recordo si més no, el vam fer sota una tempesta catastròfica; els danys causats van ser que dues formoses pubilles que venien a l'excursió, després d'aquell incomprensible caminar, tant sí com no, sota l'aiguat, no van tornar mai més...

Doncs lluny del fred patit el dissabte al vespre, ens arromanguem mentre encarem el sol a la sortida del poblet de Nevà, que com el seu nom indica, està ben nevat.

Malgrat els pans de pam que alguns arrosseguen, aquest cop jo me n'he lliurat, anem fent via i assolim el rodó i amable turó, protagonista de velles històries que no tornaran... ai...


El descens és un festival per la fonda i seca neu pols en què ens ensorrem fins els genolls... llàstima que per passar-me de llest, ens toca remuntar perquè de tan espès com és el bosc, ens quedem "pillats" i no hi podem passar.

Aquest cim me la té jurada...

Refem el camí i finalment ens en sortim amb dignitat.


13 i 14 de març, 2010
Puigllançada, Tossa d'Alp, Costa Pubilla.

Bernat, Bruno, Eloi, Lluís, Miki, Norbert, Txell, Ramon Boter, Ramon.