La festivitat del Corpus, que ja no se celebra a Barcelona, allarga fins a quatre els dies del cap de setmana. Un parell de canvis a la feina i podré gaudir-ne. La méteo i l'ocupació lògica del refugi, ens fa deixar el diumenge fora dels plans, amb tres dies ja en farem prou.
Dijous 3. Fem els 500km del viatge fins a Gavarnie i el Barrage d'Ossoue 1834m, fins on només fa quatre dies que s'hi arriba; dinem i preparem la motxilla per pujar cap al refugi. Aviat el camí desapareix sota la neu i seguim la traça gramponera d'algú més matiner que nosaltres. A partir de la Gran Cascada 2020m la neu per anar amb esquís és pràcticament contínua. A peu, es pot anar combinant trams de camí amb traça d'infanteria.
Les marmotes es passegen sense massa contemplacions entre nosaltres, sembla que estiguin fora de lloc, fa calor per seguir hivernant, però hi queda molta neu sobre el terreny.
Quan arribem on l'itinerari es dirigeix decididament cap a l'entrada de la part baixa de la glacera del Vignemale, ens aturem a mirar per on hem de continuar. Una traça s'enfila de valent pel rost i una altra se'n va a voltar massa enllà. Triem la via directa, que, vista des de baix, sembla més que vagi cap a on volem.
Passem de la incomoditat del terreny sense camí a la petjada plana esculpida a la neu i així arribem al renovat refugi de Bayssellance 2651m. Només hi ha un dispeser, nosaltres serem els segons i darrere nostre van arribant la resta dels onze que espera la Paola, l'amable guarda, que ens atén amb força cordialitat.
Divendres 4. Després de rumiar-nos-ho bé, vam canviar l'hora d'esmorzar de les cinc a les sis. Una horeta més que s'agraeix a la matinada i que no modifica les condicions de la muntanya.
Amb els grampons calçats desfem uns quants metres per anar a cercar l'entrada cap a la glacera. Tots anem cap al mateix lloc, encara que després cadascú farà la seva. Es progressa amb comoditat sobre la dura neu clivellada només per les traces d'anteriors dies que encara testimonien altres ascensions.
Aboquem el cap tímidament sobre la sortida del Couloir de Gaube i la mirada es perd a l'abisme mentre un calfred recorre la nostra pell.
Quan la neu de la pala que mena a la cresta es fa escadussera, ens hem de treure els grampons per seguir progressant en condicions. Arribem al cim del Pique Longue 3298m quan tot just hi ha arribat un xicot solitari que hi puja des del cotxe.
La natura s'exhibeix als nostres ulls en un autèntic espectacle, paraula que defineix l'increïble panorama que s'albira des del cim. 360º de muntanyes infinites, acolorides, enfarinades, romes, esmolades... Quan se'ns acaben els noms coneguts i hem fet totes les fotos del món, ens posem en marxa per crestejar fins el Clot de la Hount 3289m i carenejar cap el Cerbillona 3247m i el Pic Central 3235m, passant pel Coll de Lady Lister, abans de retornar al refugi.
La tarda del divendres, l'esplanada del refugi es va omplint de gent que, de tots els vessants de la muntanya, va arribant-hi. Alguns ho fan carregats de material, sembla que vagin a fer qui sap què. Tot i així, no es perd la comoditat d'un refugi mig buit. I menys nosaltres, que amb un cop de sort, a l'haver arribat els primers, gaudíem d'una habitació per a nosaltres sols.
Dissabte 5. Ens estirem una mica més i esmorzem a les set. Es dia de tornada, però abans ens acostem al proper coll de la Hourquette d'Ossoue, d'on veiem l'entrada del Couoir de Gaube. De la Hourquette assolim el Petit Vignemale 3032m per una neu prematurament estovada; de fet, a la nit no ha glaçat i la neu no està en les millors condicions.
Retornem al Bayssellance a recollir les quatre coses que hi hem deixat i baixem fins al Barrage d'Ossosue mentre la gent s'enfonsa a la glacera del Vignemale i d'altres pugen des del cotxe sense saber el que els espera.
Alguns esquiadors em fan posar les dents llargues mentre jo llisco per les pales de neu tant com em deixen les soles de les meves botes de caminar.
En un revolt de la carretera hi trobem un marge per aturar-nos a menjar una mica i prendre la cervesa comprada a Gavarnie. Quan passem la frontera, ens aturarem a Vielha a fer un cafetó.
3, 4 i 5 de juny, 2010
Pique Longue, Clot de la Hount, Cerbillona, Pic Central, Petit Vignemale.
Carmen, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/Vignemale34I50610
.
2 comentaris:
Vaya manera más elegante de "re-visitar" Baysellance de siglo a siglo, si señor!!!... Enhorabuena por esos guapos días y esas bellas cumbres companys!!!... Saludos Esgalleros!!!
ya ves, Vidal, aunque creo que para el siglo que viene no llegaré a tiempo...
realmente espléndidos los días.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada