inici de temporada d'hivern

A principi de la setmana passada, la méteo donava el 100% de probabilitats de precipitació a Panticosa per al cap de setmana; ja teníem la reserva del refugi feta i no la volíem canviar. A mesura que passaven els dies, la méteo, tant de l'AEMET com de l'Snow Forecast, anava canviant cap a millor i la previsió ja era més tranquil·litzadora.

Una trucada al refugi Casa de Piedra 1636m ens va fer saber, a més, la gran quantitat de neu caiguda els darrers dies. Caldria, doncs, portar esquís o raquetes. Molta neu però poc assentada entre els 1600 i 2000 metres feien triar entre carregar els esquís a la baixada o dur raquetes. La segona va ser l'opció escollida.

A les vuit del vespre del divendres, el termòmetre del cotxe dóna una temperatura de 8º sota zero a Baños de Panticosa. Quan ens n'anem a dormir ja hem arribat als -11ºC. Amb el sac de llençol, ens caldran fins a quatre mantes per a mantenir el confort.

Es compleixen les previsions més optimistes i el dia es lleva fred i serè. Els Picos de las Argualas estan massa carregats de neu i són molt amunt si cal obrir la traça. No cal començar la casa per la teulada. Farem un camí ja conegut de l'any passat per anar cap als Ibones de Brazato, amb la intenció, per no repetir cim, de pujar els Picos de Labaza; l'Alpina en fa una inintel·ligible descripció d'ascensió, però hi diu que l'Aresta Sud és fàcil.

Arribats, després de seguir en part una traça d'esquí i de fer-ne una de nova, al Cuello Alto de Brazato 2578m, ens mirem decebuts l'Aresta Sud dels Labaza. No sembla difícil, però plena de neu i aèria com s'endevina, no ens engresca gaire complicar-nos la vida. Donem la pujada per finita, mentre un parell de manyos amb esquís es fan enrere, atrapats pel que sembla neu dura, a la cara Nord de l'avantcim cota 2732m del Pico de Baciás.

El cel s'ennuvola seguint fil per randa el guió establert, però res fa témer que la baixada se'ns compliqui.

Mentre els companys esquiadors es queixen com si les rascades que esgarrapen les soles dels seus esquís les patissin en pròpia pell, nosaltres baixem per la via més directa que podem, enfonsant-nos d'allò més en l'espessa i encara no gaire assentada neu.

Les dreceres que ens permet fer el camí es tornen divertides baixades en què si caus no pot passar res. Ens hi llancem sense mirament. Fins al bosc.

Arribem tranquil·lament a la Casa de Piedra.

El diumenge volem anar fins els Ibones Azules passant per l'embassament de Bachimaña, a veure com està la construcció del nou refugi, tot i que amb la paralització de les obres de Baños, la Casa de Piedra segueix en actiu; tenen concessió fins el 2017.

La primera part del camí, més propera al riu, per la seva estretor, no permet l'utilització de les raquetes, així que cal obrir traça sense cap suport. Més amunt ja podem calçar-nos les raquetes, però hi ha tanta neu que la progressió és massa lenta per fer un horari prou digne. L'entorn està vestit de poesia visual; en gaudim tant com podem impossibilitats de retenir-ho digitalment, hem oblidat la càmera. Només arribem fins als 1950m, abans de la Cuesta del Fraile.

El temps fa un tomb i en poc temps canvia el color del cel, mentre comença a barrufar fem cap al refugi. Compartim el menjador, tot fent un mos, amb força gent que hi arriba per prendre quelcom. No hi ha res més obert a Baños.

Pel retrovisor del cotxe es veu com els cims s'han anat posant el barret. Cap al Sud sembla que el Sol encara conserva la seva força. Cal abaixar el para-sol del parabrisa per conduir amb comoditat...


26, 27 i 28 de novembre, 2010
Baños de Panticosa
Casa de Piedra

Carmen, Ramon.

.