Hem dormit a Vilaller, camí de l'Aran. Al xamfrà de més avall, però, hi trobem l'alternativa. Al Bar Siscarri hi foten uns entrepans que garanteixen l'ascensió de qualsevol cim. Allà ens trobem amb en Koki i la Còncep que ja van pel final dels bocates.
Els contactes de la Vall ens desaconsellen els objectius inicials. La neu ha reculat de valent i ha despullat les muntanyes, o el fred nocturn n'ha glaçat els seus vestits. Cal anar a buscar cotes altes i orientades a Sud.
No ens escalfem gaire la closca i anem a parar al Pla de Beret 1845m. Una ruta en forma d'Scalextric esgarriat ens porta primer cap al Tuc deth Miei 2250m des d'on tracem una de les esses vers el NW fins el Cap dels Clòssos 2440m. Prop d'una dotzena i mitja d'individuus ens repartim la clapa herbosa que curulla el cim.
Després, cadascú escampa cap on li sembla; nosaltres baixem uns 200 metres fins a sota mateix del Miei i recuperem cota en direcció WSW cap el Tuc de Costarjàs 2333m. Fugim de la pista per baixar cap al Pla; la neu ens hi convida.
Anem a fer-li companyia a l'Aleix, guarda del refugi dera Honeria, que avui no tindrà més visitants. La comoditat d'un refugi en què només hi ha la pròpia gent, és impagable. Després d'un bon sopar, podrem manllevar tantes mantes com vulguem per a dormir calentons.
Aquí sí que ens donen l'esmorzar a l'hora convinguda. Sort, perquè no hi ha cap bar alternatiu al xamfrà. De fet, no hi ha xamfrà. I neu a prop, tampoc. Ens volíem firar a la zona del Portillon, però no és el lloc més adient.
Tornem cap a cotes altes; malgrat la distància d'on som, ens volem assegurar la jornada. El sol comença a escalfar el Pla de l'Orri mentre preparem l'equip.
Enfilem la vall d'Arriu Malo cap a l'Estanh de Bacivèr. Quan albirem el Tuc de Marimanha, força pelat, enfilem cap a l'Estanh deth Rosari per anar a cercar la neu de la cara Sud del Bacivèr, força millor que la resta de l'entorn.
La creu del Tuc de Bacivèr 2644m guarneix les fotos que fem des del cim, embolicats amb els "Gores" per a protegir-nos del fred vent que ens ha vingut a rebre.
El descens de l'esmentada cara Sud és la cirereta del pastís del cap de setmana. Malgrat alguna marrada, anem fent amb alegria fins arribar a l'aparcament de l'Orri.
Cerveses, patates, formatge i olives per a celebrar un senzill però complet cap de setmana.
10, 11 i 12 de desembre, 2010
Tuc deth Miei
Cap dels Clòssos
Tuc de Costarjàs
Tuc de Bacivèr
Anna, Còncep, Glòria, Koki, Manel, Ricard, Ramon.
1 comentari:
bona lo del diàleg de besucs!!!, certament va ser així
va salvar l'inici amb molta dignitat
Salutacions i bones festes
Publica un comentari a l'entrada