El que no vull, però, és repetir l'itinerari clàssic per Vidrà, que ja el conec força. Així doncs, tafanejo per Internet i hi trobo el que cercava. A l' Engarrista proposen una ruta circular que em fa peça.
Els famosos Túnels de Bracons, enllacen en un tres i no res l'Osona i La Garrotxa. Algú dels opositors d'aquesta vital ruta per a la comunicació entre aquestes dues comarques, m'hauria d'explicar per què no la volien. Ara mateix, l'antiga carretera Vic-Olot és un càstig diví.
Abans d'arribar a Les Preses hi ha la desviació cap a Joanetes, però primer anirem a esmorzar al Bar Vertisol, a Les Preses; a Joanetes no hi ha bar.
Iniciem el recorregut deixant a les nostres esquenes la façana principal de la preciosa església de Sant Romà. "L'edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L'estil romànic d'aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se'n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal." Enfilem el carrer de dret, passant per davant del "Cuartel entre Oeste y Norte", fins que arribem a una cruïlla en què hi trobem un indicador cap a Santa Magdalena.
Prenem aquest ample camí i seguim els seus senyals grocs. Passem el mas abandonat de Sant Romà i més endavant el Mas Poc, també deixat de la mà de Déu. Arribats a una bifurcació, deixem a la dreta el camí de Sta. Magdalena per Les Olletes i prenem, a l'esquerra, el de Santa Magdalena per Can Guilla.
Sortim del bosc en una mena de collet (recordeu aquest collet per a la tornada), a la carena, i ja veiem a la nostra dreta cap a on anirem. Retrobem i seguim senyals grocs i un camí evident cap a la paret del Puig Corneli. "El Barret" diu una gran pintada en un roc; a la dreta fem el camí que va cap a les instal·lacions (escales, baranes, graons) del Camí Nou, per on pujarem de manera ben costuruda i distreta fins al costat mateix del Puig Corneli.
Veiem i anem cap a l'església de Santa Magdalena i el seu mas. Situada en un lloc privilegiat, és un excel·lent mirador cap a la plana d'Olot i el Pirineu. Cap a l'esquerra, agafem una pista fins una bifurcació, seguim cap al Puigsacalm. De seguida arribem al Coll de Joanetes i a la dreta hi trobem una nova bifurcació. Ara seguim cap al Puig dels Llops per un camí amb senyals de color blau i vermell.
Sortim de la fageda i tenim just al davant la rampa que mena al cim del Puig dels Llops 1486m. Tenim el Puigsacalm 1513m. a tocar i ens hi plantem en un tres i no res. EL sol apaivaga una miqueta el rigorós fred hivernal. El Pirineu està desconegut, amb només una lleugera enfarinada, recorda més l'inici de la tardor que no pas l'època en què som.
Per continuar la nostra ruta, deixem el cim cap al coll de Clivillers. Hi trobem una cruïlla ben senyalitzada d'on triem el camí del Pas dels Burros. Es tracta de donar la volta per sota del Puigsacalm i el Puig dels Llops per tornar fins el Coll de Joanetes, també anomenat Coll de Santa Magdalena.
Per aquí ja hi hem passat a la pujada. Prenem el camí que va en direcció al Puig Corneli, amatents de trobar, ben aviat, la fita que assenyala el camí dels Ganxos Vells. Iniciem el descens per aquesta canal, per un camí ben fressat, també equipat, com el seu nom indica, amb alguna instal·lació de baranes, esglaons, cordes i cadenes. Quan sortim de la canal flanquegem fins El Barret, on tanquem la volta.
Ara ja és tot cap avall. Quan fem cap al collet de la carena, deixem a l'esquerra el camí per on hi hem arribat al matí i seguim de dret a trobar el camí, amb senyals grocs, que ens menarà de nou, el darrer tram camp a través, al Mas de St. Romà.
Ja només ens quedarà arribar, còmodament, a Joanetes.
Molt maca i entretinguda excursió amb un desnivell acumulat de 1150m. Espectaculars vistes cap al Pirineu, des del Canigó fins el Cadí i Pedraforca i més enllà... Un encert.
http://picasaweb.google.com/ramon.aymami/PuigsacalmInedit220111
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada