Mentre a Sierra Nevada encara hi ha tres metres de neu, per sobre de la cota 2800, aquí ja fa uns dies que he penjat els esquís aquesta temporada.
Enguany hi ha la mateixa escassedat de neu ara que a finals de juny d'un hivern normal. I la necessitat de matinar molt i d'arrossegar molta estona els esquís a l'esquena, no és precisament encisadora
Si compto que la primera sortida la vaig fer el febrer (a part d'una el 10-12/12/10), no es pot dir que s'hagi allargat gaire la temporada.
Que lluny queda la tradició de començar per la Puríssima i acabar per St. Joan. Però, per això, a més de neu, també cal gent.
Ara fa quatre temporades, després d'una llarga travessia pel desert, vaig anar a parar a un grup força dinàmic. Tot i tenir-hi un clar lligam amb un club, Internet n'és l'eina vertebradora, amb un actiu Blog.
A l'inici, tot van ser flors i violes, amb sortides als Alps i a llocs més "exòtics". Però la primera temporada va ser un miratge. La segona, la meva participació va ser més minsa, en part per no coincidir-ne les agendes. I la tercera...
Aquest hivern, després de la sortida del desembre, res més. Aquest hivern, a part de les respectives agendes, propostes silenciades, silencis per resposta i respostes a misses dites, han estat, clarament, els impediments per poder participar de les seves activitats.
El Blog només m'ha servit per veure'n les cròniques i les floretes que es llancen entre ells, en un autocomplaent exercici de narcisisme.
Potser, aquesta opinió no agradarà a algú. No escric això per regalar les orelles de ningú. Els fets parlen per sí sols, i amb llum i taquígrafs han quedat registrats.
L'experiència sempre és bona. Ja m'he posat el barret, les ulleres de sol i molta protecció solar. El desert se'm presenta infinit al meu davant.
Perdoneu, però algú (jo) ho havia de dir.
.
4 comentaris:
Crec que t'equivoques jutjant a la gent que participa del bloc segurament fruit de diversos malentesos. Jo sóc un dels "narcisistes" que l'unic que intento amb els meus comentaris és fer costat a una persona que té la voluntat de compartir les seves experiències amb tots nosaltres...
Jo no et conec però segueixo el teu bloc i espero que la temporada vinent tindrem l'oportunitat de compartir alguna sortida ¡¡
Bones traces estiuenques ¡¡¡
hola Pep,
pot ser que m'equivoqui, no he conegut mai ningú que estigui en possessió de la veritat absoluta.
I, evidentment, gent en qui no pensava, es pot sentir ofesa. Ho sento.
Però, la realitat, la meva realitat, és que no s'ha comptat amb mi, no sé per què ni per qui.
Massa silencis, que m'han semblat volguts, no sé si són malentesos.
Gràcies per la teva opinió.
Salut i bon estiu.
Ramon, sobre aquest tema, ja hem parlat no sé si llargament o no, saps el que penso: veus coses on no hi son.
Estic totalment d'acord amb el que ha comentat el Pep,
la diferència que jo sí que et conec :-) i em sap greu que hagis tingut aquesta sensació
Espero la propera temporada tornar a compartir alguna sortida
Una abraçada
Pot ser, Anna, que vegi coses on no hi són. Però els caps de setmana que m'he hagut de quedar a casa, no són una sensació, sinó una realitat inqüestionable, i, a sobre, amb befa.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada