La Sibèria Catalana, deia un article al Vèrtex que parlava de la zona de Camporells. Evidentment, es referia a l'època hivernal, però de Camporells (també anomenat -que no vol dir que sigui correcte- CampoRRells) n'havia sentit a parlar més d'un cop. Encara, però, no ho coneixia.
A l'estiu, les temperatures són més benignes i al vespre s'hi està de conya amb una segona capa primeta.
estany del Mig
Sense cap complicació, aconsegueixo parlar amb en Jean, el guarda del refugi de Camporells, que en sentir el meu accent ja em contesta directament en català. Em diu que és ple, però que hi ha la possibilitat de dormir en tenda. Som-hi doncs. Si el refu és ple, dormirem millor lluny del bullit de potencials roncs i saraus diversos nocturns.
Amb el cotxe pugem, des de l'estació desquí de Formiguera, seguint les evidents indicacions, per uns pista fins que una barrera ens tanca el pas. A partir d'aquí, uns senyals grocs ens porten de la maneta, per la Serra d'en Mauri, fins la porta del refugi.
refugi de Camporells
En Jean ens rep amablement, ens dóna la tenda, d'aquestes "automàtiques" del Decathlon, i ens indica el lloc per acampar. A dos quarts de vuit, a sopar.
Un esplèndid mati dominical embolica l'hora de l'esmorzar i assaona la jornada. Per la seva aresta NE ascendim el fort pendís del Petit Peric, mut testimoni de la zona lacustre de Camporells i les seves valls glacials de manual.
aresta NE del Petit Peric
Passem pel Petit Peric 2690m quasi sense aturar-nos-hi, per seguir la carena, força ventilada, per cert. Tinc molt present, l'he vista moltes vegades, la imatge dels dos Perics i les seves carenes vistes des del Sud. Sempre m'imaginava l'itinerari, no sé per què, pujant primer el gran i baixant pel petit. Però no, avui ho fem diferent.
al Puig Peric
Del coll dels Perics tornem a enfilar-nos, ara cap al gran. Més curta i menys tibada, la seva aresta Est ens mena al cim del Puig Peric 2810m. Com deien a les cròniques dels pioners catalans que conquerien els grans cims del món: dalt del cim estant s'albira a l'horitzó un mar de muntanyes i un munt de llacs. El Carlit, el Canigó, El Puigmal, la Tosa d'Alp, el Cadí... Els llacs de Camporells i de la Vall de la Llosa...
estany de l'Herbari
Seguint el consell del guarda, tornem al coll dels Perics i baixem cap al SE, fins la cota 2300 per girar a l'E-NE i remuntar pocs metres abans no arribem, paral·lels al GR del Tour del Capcir, de nou al refugi.
estany del Mig i refugi
No tenen "Panaché" i ens el fem nosaltres, al gust. El pernil, avui ha sortit més bo que de costum, que ja costa.
Tranquil·lament, desfem el camí de la Serra d'en Mauri per tornar al cotxe. Les boires ens fan d'ombrel·la i apaivaguen la calor estival.
9 i 10 de luliol, 2011
Petit Peric 2690m
Puig Peric 2810m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/Camporells9I10072011
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada