Matxacada postmatinal montserratina, condicionada per la méteo.
Descartada l'opció de Núria per la plujosa previsió del Meteocat (a Núria s'hi feia la cursa de l'Olla), quan miro la webcam del Santuari, ja és massa tard per anar-hi. A Montserrat tampoc no plou i encara tinc marge d'anar-hi.
Per variar, per moure el cotxe i, sobretot, per poder passar per ca l'Anna (ous amb patates per esmorzar-dinar), trio la regió d'Agulles i em poso en marxa a dos quarts tocats de dues.
Surto de Can Maçana cap a Coll de Guirló i prenc el trencant del camí de la Portella per atansar-me al refugi Vicenç Barbé. Poca gent, per no dir ningú, per aquesta zona de la muntanya sagrada. Els dos últims que veig en aquest vessant, estan penjats davant del refugi mateix. Llei del mínim esforç.
Segueixo pel camí del Pas del Príncep cap al Coll de Porc o de Port i fins el Coll del Miracle. Mentrestant, s'aixeca un vent tempestuós i algunes boires miren d'instal·lar-s'hi sense èxit. Confiat en que la cosa aguanti, descarto baixar per la Canal del Miracle i, des d'aquest punt de no retorn, me'n vaig a buscar el Coll del Migdia per tornar cap a casa.
Començo, doncs, un rosari de muntanyes russes on anar passant colls es converteix en pujades verticals esgotadores i baixades que obliguen a penjar-se dels arbres. Així passo el Coll de les Comes i baixo a la Coma dels Naps de Dalt. Recoi, quin nom...
Una nova remuntada cap al Montgrós 1118m i penúltima baixada, a la Canal del Migdia. Sense treva, nova enfilada, al Coll del Migdia. Sóc al punt més llunyà de la sortida i inicio la tornada baixant la Canal de la Llum fins a trobar el GR172 que, amb alguna pujada tan llarga com inesperada, em porta de nou a Can Maçana.
La cantimplora buida i la samarreta ben xopa després de quatre hores de bona trescada, donen fe que els ous amb patates ja són història.
17 de juliol, 2011
Trencacames per Agulles, Montgrós 1118m
Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada