Si comptem la darrera cota tresmilera afegida a la llista del Juan Buyse, la Torre Cordier, dels 213 cims de més de tres mil metres que hi ha al Pirineu, me'n falten quinze.
Amb aquesta idea preparo un itinerari consistent en diferents "camps base" des dels quals anar intentant aquestes ascensions.
Gavarnie. Refugi La Grange de Holle.
dilluns 5, Pic de Pimené 2801m
Primer dia d'activitat que ha de servir de presa de contacte amb la muntanya. Des de Gavarnie, aquest cim, excel·lent mirador de tots els pics de la zona, presenta un desnivell gens menyspreable: 1435 metres.
dimarts 6, Grand Tapou 3150m. Punta Sup. del Tapou 3132m. Punta Inf. del Tapou 3124m. Pic de Milieu 3130m
Amb el rodatge del dia anterior, emprenem la llarga i a estones pesada aproximació a la zona del Tapou. Una incompleta informació, tant del mapa com de la guia, no planteja la possibilitat d'un camí més directe, que no obstant existeix. El trobarem a la baixada.
Així doncs, voltem el Pic Rond i el Pic Pointu per arribar als Llacs de Montferrat. Encara faltarà un bon tros per arribar, pel terreny pedregós i incòmode que ens acompanyarà totes les vacances, al cim del Tapou, les seves Puntes i el Milieu.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Gavarnie040911
Bujaruelo. Refugi de Bujaruelo.
dijous 8 i divendres 9, intent a l'Ag. Inf. del Clot de la Hount
Per la llarga i infinita vall de l'Ara pugem a dormir a la Cabana Cerbillona. Tenim sort, no hi ha ningú. La insolació diürna atempera de forma agradable el seu interior i la nit és ben acollidora.
Deixem el camí del Puerto de los Mulos en un punt des d'on ens sembla que podrem accedir al Barranc de Vignemale. Ho fem per un terreny absolutament inòspit, però seguint la lògica arribem on volem.
Trobem les agulles del Clot de la Hount, però no la manera de pujar-hi. Després de mirar-ho del dret i del revés ho deixem estar.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Bujaruelo070911
Ordesa. Refugi de Góriz.
diumenge 11, pujada al refugi
El darrer dia en què puja el bus d'Ordesa aquesta temporada ens n'assabentem que no en tindrem per baixar. No ens deixen pujar el cotxe; ens diuen que truquem un taxi des d'un lloc on només hi ha cobertura Movistar i molt justet. És molt demanar que les coses es facin amb sentit comú?
El refu és ple de gom a gom, com ho estarà cada dia. No obstant això, la gent que el porta ho fa com cal.
dilluns 12, Punta de las Escaleras 3027m. Monte Perdido 3355m. intent al Dedo del Monte Perdido, Pitón SW del Cilindro 3194m
En fer la ruta de Las Escaleras, només som tres persones. La resta de la humanitat puja per la ruta normal. Quina tranquil·litat.
En la interpretació que faig del mapa de l'Alpina no sé veure l'enorme bretxa que separa l'aresta del Dedo. La desfaig per res. Baixant per l'Escupidera me n'adono de l'error. M'acosto a la Bretxa Oriental del Dedo i no ho acabo de veure clar. Ho deixo córrer, que no vull prendre mal.
Sense la motxilla, m'estiro fins el Pitón SW.
dimarts 13, Punta de las Olas 3022m. Espalda d'Esparrets 3077m
Una llarga excursió per arribar al llunyà Esparrets que ens obliga a evitar una pala de neu força inclinada per una tartera no menys perillosa. Per baixar trobem una alternativa més "còmoda".
Poc m'hi tornaran a trobar per allí.
dimecres 14, Bretxa de Roland 2807m
Volíem anar fins la Bretxa i tornar per la carena fent els cims, però una anunciada depressió els embolcalla en la boira. Ho deixem en una jornada de "promenade". Feia molts anys que no passava per la prohibida Gruta de Casteret i pel Paso de los Sarrios, perfectament equipat.
Tornem pels Llanos de Millaris, sense arribar-hi, molt més passejable.
La dutxa és d'aigua freda, però, un cop superat el tràngol, s'agraeix d'allò més.
dimecres 15, Senda de los Cazadores
La darrera nit a Góriz és una tortura. Els roncs d'un individu fan tremolar el refugi més que els martells pneumàtics dels treballadors de l'ampliació. Quan ja no puc més, m'agafo un parell de mantes i baixo al menjador. N'hi ha un parell que se m'han avançat.
Tornem a la Pradera d'Ordesa per la Faja de Pelay, sobrevolant la vall 600 metres per damunt. Des del refugi i mirador de Calcilarruego baixem a sac per un camí trencagenolls. Els qui el pugen suen la cansalada.
El tan sa com antic costum de l'autostop ens resol el problema de transport cap a Torla. Sort, perquè no teníem cobertura.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Ordesa110911
Benás. La Renclusa
dissabte 17, Tuca de Salbaguardia 2738m
Des de Benás ja es pot pujar en cotxe a La Besurta. Abans d'arribar-hi ja hi trobem el camí, còmode i ben traçat, que mena al Portillón de Benasque 2444m i segueix fins al Salbaguardia.
De tornada passem el Portillón per baixar a fer un mos al refugi francès de Vénasque.
diumenge 18, Refugi La Renclusa
Tranquil·la jornada d'aproximació a La Renclusa. Arribem a temps que l'Antonio ens faci uns boníssims ous ferrats amb patates. Sense paraules.
A la tarda veiem com neva. Tot queda ben tapat.
dilluns 19, intent Torre Cordier i cap a casa
Sortim per no quedar-nos al refugi. Neva, hi ha boira, fa fred i vent i no és dia per anar a fer crestes. Triem el tresmil més jove, només cal caminar. Quan arribem a la cota 2715 ja n'estem tips del mal temps i fem mitja volta.
Cap grup ha fet l'Aneto, els que més, han passat el Portilló Sup.
Després de rumiar-ho força estona, veient la cresta nevada i amb la previsió de fred per a l'endemà, donem per acabat aquest tram de les vacances.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Benasque170911
Al capdavall cinc "nous" tresmils. Molta sola gastada per la duresa de les condicions de la muntanya. I la ja sabuda constatació que, més enllà del Monte Perdido i l'Aneto, gairebé no hi ha vida.
del 4 al 19 de setembre, 2011
Carmen, Ramon.
.
1 comentari:
Déu n'hi dó... quina feinada!!!
A veure si comença a fer fred i es deixa ensumar, ni que sigui una miqueta, la neu. (ja et passaré el calendari de sortides i mirem de lligar alguna cosa)
Publica un comentari a l'entrada