retorn als orígens

Quan arribem a l'aparcament del Prat de Peiró, l'agent rural (o similar) que ens rep ens avisa que el llac de Sant Maurici l'han buidat per a fer-hi obres de manteniment i que el trobarem com era abans de construir-hi la presa, sembla que l'any 1954.

Així doncs, aquest lloc tan conegut ens ofereix un petit incentiu afegit a la seva bellesa natural.

Per no contribuir a l'escalfament del planeta, i per imperatiu legal, deixem el cotxe i prenem el camí de l'Isard, en el seu primer tram, artificial. En un passeig compartit amb visitants furtius fem via al refugi Mallafré 1930m, on l'Helena ja ens espera. L'estufa escaliva el seu petit habitacle, tot fent-lo acollidor. A mi és que m'agraden més els refugis "d'abans".

Per atapeir la tarda estirem les cames fins el Portarró d'Espot. En guanyar altura descobrim una petita part de la història d'aquest racó del Pirineu. Veiem com era el llac de Sant Maurici. També veiem els efectes de més de cinquanta anys d'embassament. Testimonis muts, els Encantats s'abillen amb les primeres neus de la temporada.

Mentre rumiem la resposta a la pregunta d'uns israelians, de com aconseguirem la independència, anem prenent posicions al dormitori i a les taules que ja no abandonarem fins haver sopat. Amb el canvi d'hora la sobretaula s'estira més enllà del reglament.

Uns quants cafès amb llet després de quarts de vuit sortim del refu camí del Subenuix. Repetim una petita part del camí d'ahir i prenem la seva desviació, a bastament indicada. Ens endinsem en la Vall de Subenuix, que transiciona de la terra a la neu per un infinit laberint de roca arrebossada.

Un rost blanc i tou ens mena al collet SE del Subenuix 2900m des d'on albirem, en primer terme, l'altre Pallars i algun dels seus llacs. Cinquanta metres de menys a més entretinguts ens situen a l'estret cim del Pic de Subenuix 2949m. Fem equilibris per a la foto de grup.

La baixada es desenvolupa sota una lleugera anarquia allà on el terreny ho permet. Més endavant preval l'ordre establert, tothom passa per l'adreçador del camí traçat. Una mica dispersos anem arribant al refugi. Recollim els estris que hi hem deixat i fem una cerveseta.

Tornem al cotxe. Ens aturarem a sopar a Tremp i enfilarem Comiols de tornada cap a casa, camí d'un merescut descans.


29 i 30 d'octubre, 2011
Pic de Subenuix 2949m

Albert, Àlex, Alfred, Consol, Enric, Ester, Josep, Josep Ma, Maria, Maribel, Mireia, Mònica, Núria, Ricard, Xavi, Ramon.


Fotos: Enric Ester Josep Mònica Xavi Ramon

.