La travessia sencera ocupa vuit jornades que no farem. Ens fem la ruta a mida i, cercant la comoditat, reduïm la travessia a cinc dies, de refugi a refugi. D'Esporles a Pollença. És el tram senyalitzat i amb refugis oberts i guardats. I quan menys gent hi trobarem.
En aquest cas, el mot refugi és ben bé un eufemisme. Els refugis del Consell de Mallorca són establiments que ofereixen un confort i un servei que supera el que s'espera d'un refugi convencional. Per molts anys !!!!
Després de setmanes de no caure ni una gota i d'un diumenge més que calorós, el dilluns arriba una borrasca que obre l'aixeta i ens té tres dies condicionats.
Així doncs, sense pressa per començar a caminar, aprofito per passar-me per Fora Corda a comprar-me uns pantalons per fer la ruta, me'ls he deixat a casa...
Dilluns 21: A l'Estació Intermodal -Pl. Espanya- prenem el bus que ens deixarà a Deià i ja no hi caminarem des d'Esporles.
Refugi de Can Boi
Dimarts 22: Els núvols ens ofereixen una treva-trampa. Sortim cap a la Cala Deià i després seguim l'itinerari del GR221. Al cap d'una estona comença a ploure i ho farà de forma intermitent fins que arribem al refugi Muleta, a prop del Port de Sóller.
Far de Cap Gros
En tornar de fer-hi un tomb, trobem un grup d'illencs i madrilenys amb qui coincidirem la resta de les etapes.
Dimecres 23: Amb el tramvia de Sóller escurcem l'inici d'etapa per anar a Biniaraix. Abans d'arribar-hi, però, la pluja ens torna a fer la guitza. Busquem alternativa en el bus L354, sense sort amb els horaris. Entre quatre hores sota la pluja o 27,00€ de taxi, ens inclinem per la segona opció per anar a l'Embassament de Cúber i arribar al refugi Tossals Verds, ara plou, ara no plou...
Tramvia de Sóller
Aquí hi retrobem la parella "british".
Dijous 24: Es consolida el bon temps arribat ahir a la tarda i ens posem en marxa amb normalitat. Ja era hora. Pugem cap al Coll del Telègraf i ens ve a rebre la boira. És que té collons la cosa. Per no deixar passar l'oportunitat, pugem l'únic cim de la travessia: Puig d'en Galileu 1181m i iniciem la baixada cap al Santuari de Lluc i el refugi Son Amer.
Santuari de Lluc
Havent dinat, anem a sentir cantar "Els Blauets" a la Basílica del Santuari de Lluc.
Sopar de germanor amb el queda del grup illenc-madrileny i amb els "british". Demà darrera etapa.
Divendres 25: Igual que ocorre amb el GR20, la darrera etapa del GR221 no té cap lògica i és per dir que arribes fins a l'altre extrem de l'illa. Després d'una lleugera pujada cap al Coll Pelat i el Coll des Pedregaret, comencem la davallada final per pistes i carreteres. Arribats a la Ma-10 fem autostop fins a Pollença, donant per acabada la travessia a la plaça del poble.
Pollença
Posats a fer consideracions, llevat que la darrera etapa seria més elegant si acabés a LLuc, és un tipus de recorregut de baixa i mitja muntanya, amb terreny molt pedregós que rellisca molt quan està mullat. L'etapa més interessant és la pujada al Barranc de Biniaraix, que no vam poder fer per la pluja.
21 al 25 de novembre, 2011
Serra de Tramuntana. Mallorca
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Tramuntana21251111
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada