Plegats, fem via a Cap del Rec. Una fina capa de neu enfarina la carretera i hi posa un pèl d'emoció als revolts.
Feia força temps que no hi pujava a Cap del Rec 1960m i, ves per on, hi trobo vells coneguts al càrrec del refugi. Després de les salutacions ens posem al dia.
La tranquil·litat dels refugis quan hi ha poca gent, és impagable. Si a sobre et tracten bé, és collonut.
No tinc intenció de treure els esquís del seu amagatall. Botes de caminar i paraneus, ben abrigats, ens endinsem al bosc per encetar l'ascensió de la Tossa Plana. La passejada fins el Refugi del Pradell discorre per un paisatge bucòlic d'arbres curulls de neu que ens protegeixen del vent del Nord.
Obrim traça per un mantell de neu molt irregular, amb importants acumulacions o clapes de herba a la part baixa i clapes de neu molt dura a la part alta.
El vent enforteix el fred i ens abriguem per a l'ocasió: tres capes, gorra, caputxa, guants i manyoples. Paciència i cap amunt. Quan vénen les ràfegues ens hem de girar d'esquena al vent i esperar que passin.
Sense aturar-nos per res més, arribem a la Tossa Plana de Lles 2916m on només hi romanem per trepitjar el cim i donar mitja volta. Ni foto de cim. Cames ajudeu-me cap avall que fa baixada.
Perdent metres, recuperem, de mica en mica, el confort i tornem a passejar amb tranquil·litat per tornar al refugi. Dinem i cap a casa.
17 i 18 de desembre, 2011
Tossa Plana de Lles 2916m
Maria, Xavi, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TossaPlana181211
https://picasaweb.google.com/113029430959211501160/201112TossaPlanaIPratDeCadi
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada