Ep, un moment, cap problema: tenim la solució...
Trobem el que cerquem i cap allà que hi anem.
Ens plantem a peu de via i comencem, mà a mà, la Pique Longue. Arribem a la R5 i temptegem el llarg de 6a. Després de diversos "saques", ho deixem estar; ens manca múscul i ganes de patir. Més, quan hi ha una alternativa per escaquejar-se d'aquest tram sense problemes.
La ressenya diu: L7(V) Anem caminant fins una agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos...
Llegit això, donem per acabada l'escalada. La cordada que ens segueix, fan el mateix a la R4. Muntem el ràpel, en dos trams, i cap avall que fa baixada.
15 de gener, 2012
Montserrat
Monestir
Paret de La Granota
via Pique Longue (quasi)
Jordi, Ramon.
(no existeix testimoni gràfic d'aquesta sortida)
.
2 comentaris:
So mantes, l'últim llarg és ben guapo i la roca és millor del que pinta.
Bé, jo quan vaig fer aquest em va costar prou després d'haver estat fent dos cops l'anterior fins que no em va sortir ok, aleshores vaig pagar les conseqüències de que una mica més no me la pego aquí!!
Salut
Així, Molano, que et vas currar el 6a. Tu sí que vales, nena !!!!
Doncs volíem anar a l'Aranya, però ho vam deixar per a un altre dia.
Salut, guapa.
Publica un comentari a l'entrada