Després de les nevades, tardanes i escasses, va arribar l'anticicló i es va instal·lar al damunt del Pirineu aprofitant la millor oferta de vacances del Corte Inglés. "El veranito" que cantava el Georgie Dann el va seduir i va decidir que, amb creuer o sense, les muntanyes del Sud d'Europa eren un bon lloc per a romandre-hi per temps indefinit.
Així, la neu es va anar fonent de dia i glaçant de nit, convertint-se en una sòlida peça de color blanc, inalterable al pas dels esquís i a l'erosió de piolets i grampons.
Entrem a l'Aran per la Bonaigua, on hi bufa un vent que ha fet tancar els remuntadors d'aquesta zona. Ens ho rumiem un instant i decidim baixar a Beret.
Sense més aspiracions que no haver-nos de quedar dins del cotxe, pugem lleugerament cap al NW per amples pales seguint una traça ambigua que més amunt anirà desapareixent i barrejant-se amb els durs cristalls de neu.
A l'arribar al pla Tuc deth Miei 2250m un fortíssim vent ens dóna la benvinguda i fins grans de neu ens colpegen la cara. No dubtem ni un moment, pleguem les pells com podem i tirem avall sense albirar cap altra opció.
No ens ho hem guanyat, però anem a fer un dinar-berenar a Salardú abans de fer cap a l'Hostal Era Verneda de Casau.
És la nit de Reis i en Martí i en Pau esperen nerviosos l'arribada de ses Majestats. No haurà estat debades i la mitjanit farceix de joguines la sala d'estar de l'Hostal.
Les botes estan tan buides com les vam deixar al balcó. Ara que hi penso, no vam avisar que no seríem a casa.
La Borda de Servat, a Aiguamòg, és fins on es pot arribar amb cotxe. Amb esquís, seguim per la glaçada carretera que remunta la vall. La Coma de Montaner col·lecciona tots els tipus de neu que ens podem trobar i els agrumolla en una irregular superfície que, pensant en la tornada, ens fa donar mitja volta i practicar un descens en pèssimes condicions.
Amb més vent que el dia anterior, tampoc no podíem aspirar a gaire més que una passejada.
El dissabte se'ns presenta radiant. Ens acomiadem de la Maria i l'Ernest i tornem a la Bonaigua. Teníem pendent l'intent del Tuc dera Llança.
No podem pujar per fora de les pistes. Observem un grup que va cap a la Cigalera que pateix de valent per remuntar els primers pendents. Nosaltres ens ho prenem amb calma i circulem contra direcció per l'autopista blanca, plena d'elements que baixen esbojarrats a fer cua als remuntadors.
Des del final de la pista de la Llança, em calço les ganivetes i pujo fins la carena rumiant com m'ho faré per baixar. Una llengua de neu ventada m'alleugereix el primer tram i després esgarrapo el gel pensant que si caic no em trobaré cap obstacle.
Baixem per la pista del Muntanyó, molt més despoblada i més engrescadora. Això ha estat pseudoesquí de muntanya.
A Escaló, ens aturem a dinar a la fonda Castellarnau, on l'Eulàlia encara se'n recorda de quan amb el Cargol Team anàvem a la Cursa del Bassiero. Era en aquella època en què hi havia neu; us en recordeu?
5, 6 i 7 de gener, 2012
Tuc deth Miei, Coma de Montaner, "sots"Tuc dera Llança
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AranReis2012
.
5 comentaris:
Hola noi, mira que m'agrada llegir les teves piulades, per amb la lletra que has posat, la veritat dificulta molt la lectura, suposo que no dec tenir la font d'aquesta...
Bé una sortida ben ventada i gelada, esperem que nevi que sinó...
una abraçada
La cosa està fotuda, fotuda, i això que ara m'ho miro des de la distància.
Daniel.
Jo, mentre no canviïn les condicions de la muntanya, em dedicaré al punt de creu.
Cinc morts el darrer cap de setmana i totes les cròniques parlant de gel i grampons, no són el meu ideal d'esquí de muntanya.
Salut.
Anna, el tipus de lletra del Bloc és l'anomenada "Gruppo".
En d'altres ordinadors, jo la veig bé. No sé per què a tu et surt diferent, que no la pots llegir...
Petonets.
Vaja panorama pels esquiadors!!
M'ha agradat la foto de la traça gelada dibuixada pel vent, però més tard m'he esparverat quan he vist aquelles vessants que lluïen l'esplendor d'estar gelades.
Ramon, és el moment de la roca i els corredors!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada