Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dissabte, 25 de febrer del 2012

collons !!!! quina calor...

Abrigats i mentalitzats per passar fred, la #primaveraAndorrana ens escaldufa dins les nostres samarretes tècniques que s'arrapen i s'amaren de suor.

En un puja-i-baixa al dia, ens acostem al país dels Pirineus a cercar la neu més propera. Per les infos que corren als fòrums, triem Sorteny. Hi arribem cap a les deu tocades i l'aparcament 1770m s'omple en un tres i no res. Deu ser l'hora punta d'aquest indret.


La majoria de gent se'n va cap a Rialb. Nosaltres ho fem cap a Sorteny amb una intenció que no complirem. Aviat apreciem l'important tou de neu caiguda els darrers dies. Sembla que hem escollit bé.

Passem pel refugi de Sorteny 1969m on hi fem un cop d'ull. Està bé, prou net.


Com que hi ha una traça oberta, canviem de plans i decidim seguir-la; suposem que va a la Serrera. La neu està pesadeta i humida i se'ns comencen a fer pans a les pells. Aquesta circumstància ens penalitzarà d'allò més durant tota la jornada i ens alentirà força.

Deixem la vall de la Cebollera, que puja cap al Salt i anem a cercar el Pas de la Serrera. Baixem a la vall de la Serrera, hi ha un refugi lliure que no surt a l'Alpina, almenys a l'edició del 2000.


Ens creuem amb els més matiners, dos individus que no van junts. El segon s'atura a xerrar amb nosaltres. L'altre deuria ser francès. Ens comenta que la neu està bé i que ell ha obert la traça que va pel fons de la vall. És més llarga, però més suau. La seguim.


Els pans de neu ens estan aixafant la guitarra. Amb les pells molles ja no hi ha manera d'evitar-ho, encara que els hi posem cera. Així arribem a la Collada dels Meners 2700m on canviarem esquís per grampons per continuar per l'Aresta SE de la Serrera.


És tard però el dia és perfecte, ni un núvol, ni vent. Sol i neu. Ara ens creuem amb una parella que baixen del cim. Han vingut per Ransol. I veiem també baixant del cim un dels dos raquetaires que pujaven directes per la pala.


Arribem i estem sols al Pic de la Serrera 2912m. Malgrat el bo, no ens entretenim i comencem el descens aviadet. La neu està un xic pesada però es deixa treballar. Més avall, l'obaga comença a encrostar-la i ens complica la negociació de la baixada.

Davallem la traça de pujada pel bosc i desfem la pista fins l'aparcament. El sol ha fet via i l'ambient es torna a refredar. A Oliana hi posem remei amb una bona "escudella de la iaia".


18 de febrer, 2012

Pic de la Serrera 2912m

Carmen, Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Serrera180212

.