A la carretera tampoc no hi acudeix ningú; en dues hores em planto a La Seu i m'aturo a fer un cafè. Segueixo la ruta fins a Ransol. Sóc l'últim en aparcar i posar-me en marxa.
Amb la idea de fer el Coma de Senyac enfilo la carretera que s'endinsa a la Coma de Ransol i segueixo les traces cap a la vall dels Meners.
Fot una calor important, només alleugerida per les ratxes de vent.
Darrere d'uns francesos m'enfilo pel tub de l'esquerra i guanyo alçada fins arribar a l'Estany dels Meners. Em quedo sol anant al cim escollit, mentre la resta de gent se'n va cap a la Serrera.
Quan m'enfilo cap a l'aresta SW apareixen quatre esquiadors que vénen del pic. Em comenten que la neu està força bona.
M'afanyo a trepitjar el Pic de la Coma de Senyac 2853m i em regalo una esplèndida vista sobre el Circ de Meners i l'Estanyó, al Sud; i el Tomasset i companyia, cap al Nord.
Inicio el descens en solitari. No queda ningú a la vista. Vaig fent amb compte, però sense deixar de gaudir. Em trobo neu de tota mena i encaro la carretera -nevada- sense perdre pistonada fins el mateix cotxe.
Carretera i manta i cap a casa. Els cotxes del cap de setmana marxen tots junts...
26 de febrer, 2012
Pic de la Coma de Senyac 2853m
Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/ComaDeSenyac260212
.
2 comentaris:
Aquest dia si que devia fer calor oi, més que la setmana passada. Jo vaig estar per la Seu i en veure la cua que hi havia de baixada diumenge tarda em vaig quedar i vaig baixar dilluns al matí!
Bueno, potser la mateixa calor que la setmana passada, però refrescada pel vent.
Vaig trigar quatre hores !!!! de tornada.
Publica un comentari a l'entrada