Si la memòria no em traeix, no hi havia estat mai a Prats de Molló. Aquest racó de la Catalunya Nord és el punt de referència per a situar el recorregut de l'ascensió que havíem preparat.
Envoltats en una de les onades de calor d'aquest estiu, potser no és la millor elecció ja que és un itinerari orientat a Sud. Però confiem en que a la muntanya no sigui tan rigorós.
Entre Prats de Molló i La Presta surt, a mà dreta, una pista no del tot bona de 13km que mena al refugi dels Estables 1760m. Del refugi es veu el coll de Bocacers. No hi ha camí, tret d'algun corriol de bestiar, i és qüestió de tirar pel dret. Es troba alguna fita; el recorregut és evident i lògic.
La calor ens fon mentre caminem pel clot del riu dels Estables, massa protegits de qualsevol corrent d'aire. Arribats al Coll de Bocacers 2281m, ens rep un deliciós ventet que alleugereix la sufocació. El mateix ventet que empeny, més ràpid que no ens pensem, unes negrors des del NW.
Enfilem la carena cap al NE per assolir el Pic dels Set Homes, al Sud del Canigó, mentre mirem de cua d'ull les nuvolades que ens assetgen. Les primeres gotes ens fan posar la jaqueta, també per protegir-nos del vent que ara bufa més fort. Les primeres tronades ens fan tocar el dos quan som a 200 metres del cim.
Aviat deixa de ploure, però una tempesta seca es desferma entre el núvols amb un festivals de focs d'artifici que, per sort, no arriben a terra.
La sensació és que la zona no acaba de ser prou engrescadora per tornar-hi un altre cop. Potser ho provarem pel Costabona. O per la Collada de les Roques Blanques, on sembla que s'hi pot arribar des de La Presta.
Encabat, la tempesta ens persegueix quan ja som al cotxe. Fugim d'una intensa pedregada que cau al Coll d'Ares.
11 d'agost, 2012
intent al Pic dels Set Homes
Carmen, Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada