Potser les curiositats sí.
L'estació estava buida; només els quatre gats que no ens hem esperat a que passessin els Reis per casa (perquè no havien de passar). He pogut aparcar al mateix Pla de Masella 1600m, davant del Telecadira Masella Jet, a la zona principal de l'estació i només he hagut de caminar menys d'un minut del cotxe a la neu.
Pedraforca
Serra del Cadí
L'estació també estava (i està) buida... de neu. El blanc només lluu a les catifes que arrebossen les pistes. Fora d'això, quatre clapes mal posades.
Ha fet molta calor. La major part de l'itinerari vers Cap del Bosc 2150m ha estat a solella (això varia en funció de a quina hora us hi poseu), convidant a arremangar-se. Curiosament, la neu en els trams més pendents estava dureta i he posat ganivetes (remuntant la pista Tosa Vermella, també a solella) per no fer ziga-zagues.
Penyes Altes del Moixeró
Tosa d'Alp 2537m
Finalment, arribat més amunt del Telesquí Tosa (el remuntador més alt de l'estació), la neu, malgrat haver estat trepitjada, s'ha acabat. No obstant, he seguit amb els esquís, alternant clapes d'herba i neu, fins el cim de la Tosa d'Alp 2537m.
El descens, no cal dir-ho, ha estat perfecte. Neu ben bona, molt poca gent i soles i cantells nous.
6 de gener, 2013
Tosa d'Alp 2537m
Ramon.
.
2 comentaris:
Ostres Ramon, amb aquest títol quan l'he vist m'has ben sorprès, doncs és el nom d'una via al Serrat de la Corona, prop d'Àger, i m'ha estranyat veure't en aquelles contrades ji ji!
Hola Moli,
Aquesta frase "famosa" la va dir un tal Schuster, quan era entrenador del Madrid, i, la veritat, és que va bé en molts contextos.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada