anem a l'escola... només a dormir...

Em trec els dits índex de les orelles per mirar quina hora és. No puc dormir pels roncs i tampoc no puc dormir amb els dits a les orelles, però en algun moment m'he adormit i no he sentit les dues alarmes del rellotge. Encenc el llum a les 06:00 una hora més tard del previst...

Ara no ens estresséssim pas. Deixem que l'Eva segueixi pesant figues i baixem a esmorzar al bufet lliure; "alguna" n'aprofita l'ocasió...

La neu barra el pas a la carretera, just abans del pont sobre l'Aigüeta de Remuñe. Carreguem esquís i anem a buscar l'entrada -cota 1800m- de la vall de Remuñe, a prop del Forau de la Llana. Caminem, encara, un quart no gaire llarg fins que ens posem els esquís. Aquesta vall, presenta, també, una innivació excepcional per a l'època. Anem a gaudir-ne.

El sol, a la coma, escalfa de valent i busquem un bri d'aire fresc allà on sigui. Pel camí, ens anem trobant desconeguts i encontrem coneguts (del Piri) que fan la mateixa ruta. Ara sabem que el Plus i el Fa són per allà dalt, que hi han dormit, i després sabrem que han llepat per falta de material. Aaiiii, aquest jovent...

Girem al S per sortir de la coma i guanyar altura i tornem a girar a l'W vers el Portal de Remuñe 2831m. Ens hi aturem per reagrupar-nos i distreure una mica el pap. La xocolata i la barreta energètica que em cruspeixo no es posen d'acord i inicien una batalla estomacal que acaba amb un servidor fent fora els àliens del meu cos pel mateix camí d'entrada.

Passem de la calor al fred, sense transició, pel vent, més que res. La màniga curta es queda massa curta i hi afegeixo dues capes més; una més del compte. Aviat regularitzo la qüestió tèrmica.

Els darrers dos-cents metres transcorren amb vistes al Circ de Lliterola (Perdiguero, Royo, Cabrioules) i, més amunt, a la vora de la cornisa que mira al Malpás i el Bom. Més senzill que no semblava, tracem curtes ziga-zagues cap al N-NW fins arribar a l'estret llom del cim. Som a la Tusse Remuñe 3040m.

Ens ho prenem amb calma. El vent occità ens passa pel damunt dels caps i, ben a recer, no ens emprenya gens. Al Nord, els núvols ho amaguen tot, només els cims més alts en treuen el nas.

Iniciem el descens per una neu transformada, però no més del compte, que ens permet gaudir a fons del llarg desnivell. Les vàries inclinacions del terreny configuren un recorregut divertit i amb opcions per a tots els gustos. Al fons de la coma, quasi plana, ens costa  una mica lliscar, però ens en sortim amb força dignitat.

Apurem els darrers metres fins ben entrat el bosc, abans de carregar els esquís a la motxilla per arribar fins el cotxe.

Mentre el Xavi se'n va a buscar l'Eva, nosaltres anem a buscar lloc al Llibrada per a donar-nos l'homenatge que ens mereixem.

11 i 12 de maig, 2013

Tusse Remuñe 3040m

Pedro, Pilar M, Txell, Xavi, Ramon. (amb el suport impagable de l'Eva).

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TusseRemune11I120513
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4477149
.