A cal Pedro preparem l'estada a la vall de Bujaruelo. Un parell d'objectius ens volten pel cap, un de vell i un de nou i viceversa, El vell del Pedro és nou per a mi i el meu vell és nou per al Pedro, i tots dos són nous per l'Amparo i la Txell.
Dissabte 17
Amb bon criteri ens instal·lem al Càmping Valle de Bujaruelo, força més acollidor i organitzat que el de San Nicolás, i al mateix preu. A l'hora que se'ns ha fet ja ens fa mandra sortir a fer metres. A tots menys al Pedro, que s'acomiada de nosaltres camí de l'Ibón de Bernatuara. Quina moral, amb la calor que fa.
Nosaltres fem una passejada cap al Puente d'Oncins i després baixem a Torla a fer un toc, abans de tornar a recollir en Pedro i retornar al nostre camp base.
Sopem una amanida "Km 0" i els obligats macarrons per carregar el dipòsit per a l'endemà.
Diumenge 18
Ara fa deu anys, amb en Josep i en Roger vam patir un accident quan baixàvem dels Gabiétous per la seva glacera. Aquell agost del 2003 la neu vestia el rocam que donava pas al coll dels Gabiétous. De baixada, quan ja érem a prop del camí de Serradets, després de passar el tram de roca inferior, en Josep i jo vam caure pendent avall. Ell, un fèmur trencat per no sé quants llocs; jo, quatre costelles i hemopneumotòrax. Hi havia cobertura i, amb l'ajut del Llobarro, els Gendarmes ens van treure d'allí en helicòpter.
Sortim de Bujaruelo 1338m cap al Port de Bujaruelo 2273m. Hi fem una paradeta per distreure l'estómac mentre els gavatxos que hi pugen en cotxe, des de Gavarnia, només han de caminar prop d'un quart per terreny pla, per arribar-hi. El progrés no sempre és positiu, depèn de com es miri, és clar.
Deixem el camí de Serradets i ens dirigim cap a la paret que tanca la glacera dels Gabiétous. Just a l'esquerra (dreta orogràfica) del torrent hi ha una fita que en senyalitza l'entrada. Una grimpada fàcil però delicada, per terreny descompost, seguint fites, ens situa al capdamunt.
De sobte, la il·lusió es fon com la neu de la glacera. La seva part superior ha deixat despullada una barrera rocosa que, a primer cop d'ull, ens barra el pas cap al Cuello de Gabieto. Ens ho mirem d'esquerra a dreta i viceversa. Des d'on som no es veu clar i tampoc no portem material per aventurar-nos-hi. Decidim, a contracor, girar cua.
(A casa, amb les fotos ampliades, es veu un possible pas, tot i que hi ha una part oculta que no sabem què amaga)
Desgrimpem ràpid amb l'ajut de les fites que hi havia i les que hem posat nosaltres. De nou al camí de Serradets, retornem al Port de Bujaruelo i, sense pressa i lliures d'adrenalina, dinem tranquil·lament abans de tornar a Bujaruelo.
Mentre no arriba l'Amparo, ens remullem, parcialment o total, al riu Ara. Quin plaer...
Dilluns 19
Sortim a peu del mateix càmping, cap al Nord. De seguida, a uns dos-cents metres, trobem la indicació del camí 1272m del Barranco del Turbón, cap a l'Oest. El camí del bosc és costerut però ombrívol i permet mantenir un bon ritme. Quan la vegetació ja no ens protegeix, el camí es va perdent i cal anar buscant la ruta més còmode possible, enmig del rascler (lapiaz).
Passem per l'avenc de la Grallera del Turbón i seguim fins el Cuello de Otal 2351m.
Ara ve el tram més entretingut. Seguim la carena cap al S i l'W. Pugem la tartera fins la primera canal i ens endinsem en la paret. També aquí les fites ens guien en la grimpada, procurem anar prou junts per no llançar-nos pedres.
Compartim el cim de la Peña de Otal 2701m amb veïns habituals que, amablement, ens cedeixen l' espai vital.
Emprenem el retorn cap a la vall. Encara ens queda un objectiu molt motivador. Soparem a Colungo...
17 al 19 d'agost, 2013
intent Gabiétous; Peña de Otal.
Amparo, Pedro, Txell, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Bujaruelo17Al190813
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5081220
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5081319
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada