Hem passat de nevades a núvols; això sí, amb molt de vent. A quarts de deu de la nit m'arriba una proposta que em faria matinar més del que jo vull, i que és en una zona teòricament més ventosa. Així doncs, vaig a la meva i cap on no sempre hi ha tanta neu com ara.
Les generoses nevades de divendres-dissabte han deixat la muntanya al punt. El Pedraforca està impressionant i la cara Sud del Cadí, blanca com poques vegades.
Jo, però, vaig una mica més al Sud encara: a la Serra d'Ensija. Quan arribo a la Pleta de la Vila, l'aparcament ja està ben ple i deixo el cotxe darrere la filera dels estacionats a la mateixa carretera.
Camino dos minuts i em poso els esquís. Hi ha una invasió de "raquetaires" que han deixat una bona traça. Faig el tram de pista fins la Font Freda i ja prenc el camí cap al Refugi d'Ensija. El bosc presenta un aspecte ben nadalenc, amb les branques dels arbres vençudes pel pes de la neu que s'hi repenja. De postal.
El vent bufa de valent, però dins del bosc estic ben arrecerat. Com que pujo tard, ja em creuo amb gent que baixa; tots ben abrigadets. Un esquiador em fa saber que m'espera un bon regal a la davallada.
Vaig guanyant metres, a voltes forçant l'empremta de les raquetes, més costeruda, amb l'ajut de les alces curtes. El recorregut pel bosc és bastant obligat quant a possibles variants. Només quan en surts pots triar el camí.
El dia es manté serè i lluminós, només inquietat per l'oratge. Quan ja albiro la Serra i el Refugi d'Ensija, tot ben emblanquinat, veig, també, la gentada que s'hi aplega. Tothom fa la mateixa ruta. Llàstima que el refu, avui, és tancat.
M'aixoplugo a les seves parets a posar-me jaqueta i guants per encarar en condicions el darrer tram de l'ascensió, molt més exposada a la gisca.
Les bones condicions de la neu fan molt plàcida la pujada. Arribo al Cap de la Gallina Pelada 2321m en un moment en què no hi ha ningú. M'hi estic el temps imprescindible per treure pells i fer-hi la foto de cim. I cap avall, que fa baixada.
I la baixada fins el refu és de pel·lícula; quina neu !!!!
Torno a posar pells per la curta remuntada per marxar del refugi. Com que el dia encara dóna per molt, m'animo a fer via -obrint traça per on no hi ha passat ningú- fins el cim de la Creu de Ferro 2298m, on només hi ha tres ànimes raqueteres que han pujat per Les Llobateres. Els demano si hi podria baixar esquiant i em diuen que no. Doncs no farem experiments.
Inicio un nou descens, que ho serà de flanqueig cap a trobar el camí de la Font Freda. Faig un petit repunt amb pells fins una perxa nivològica, des d'on em disposo a començar l'esquiada fins el cotxe. La neu segueix en molt bones condicions, de pur gaudi, i només quan arribo a la part del corriol haig de fer atenció per no menjar-me cap arbre.
Una jornada tan bona com inesperada.
5 de març, 2017
Cap de la Gallina Pelada 2321m
Creu de Ferro 2298m
Ramon.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16664301
https://goo.gl/photos/2idvKKRk5cuAj7x48
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada