Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 30 de març del 2017

No bufa el vent a Núria - Ull de Ter

Dues sortides amb increïbles condicions de bona méteo -sense un bri de vent- i bona neu, a la zona de Núria i Ull de Ter. 

15 de març, 2017

Sortim de l'aparcament superior de l'estació de Vallter. Aquest nom comercial, malauradament, ha acabat substituint el nom de lloc original: Ull de Ter; o sia, on neix el Ter. Estaria bé tenir-ho en compte per no acabar de perdre'l. Una cosa és anar a esquiar a les pistes de Vallter, i una altra de ben diferent, és fer muntanya a Ull de Ter.

Nosaltres farem un tomb per les muntanyes que tanquen el Circ d'Ull de Ter.


Amb el Sol a ple rendiment, remuntem el Torrent de la Portella fins la mateixa Portella de Mentet. Volem fer el Pic de la Dona, però no pas per la carena. Fem un curt descens cap al Nord, per la Coma de la Portella. Aviat tornem a posar pells per prendre direcció W, a remuntar la coma que penja del cim.


Quan el rost ens escup, anem a cercar la carena per acabar d'assolir el primer objectiu. Pic de la Dona 2704m. Com que és dimecres, no hi ha cap altra ànima, cosa inèdita si fos cap de setmana.


Ara baixem, en una bona davallada, cap a la Coma de Bacivers. Tornem a posar pells i entrem al Circ de Bacivers per aconseguir el Pic de Bacivers 2845m on hi trobem tres ànimes que avui tampoc no treballen: dos nois i un gos. Els demanem que ens facin una foto i el gos fuig d'estudi.


No ens cal treure pells per seguir el llom cap al Coll de Bacivers i continuar amb esquís per l'aresta Nord del Bastiments. El pendent es va redreçant, però amb les ganivetes podem mantenir-nos-hi tot fent curtes ziga-zagues. Arribem al Bastiments 2881-2883m.



Ara toca la recompensa: el descens. Gaudim del cim i les seves vistes i ens abillem per tancar el cercle. Ens llancem per la pala SE sense ningú que ens faci nosa. No arribem al Coll de la Marrana, perquè ens cal anar a cercar les pistes per tornar al cotxe. Per la primera canal que podem, ens deixem anar i no hem de remar ni un metre.

Just premi als esforços del dia.

Pic de la Dona 2704m
Pic de Bacivers 2845m
Bastiments 2881-2883m

Jordi, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16853252
https://goo.gl/photos/XZB3jidpkHUsZD8n6
https://goo.gl/photos/HruUQYPuJ5AgBhMY7
_________________________________________________________________________________

11 de març, 2017

Esmorzem al bar de sobre de l'estació de Queralbs. Així, ja agafem el Cremallera amb el dipòsit ple i a punt per encarar la jornada.

El dia promet i això es tradueix en una forta afluència de personal a Núria. Per sort, la majoria es queden a les pistes o al voltant del Santuari. Nosaltres fugim de la massa, tot i que triem la ruta més transitada de la Vall; però, com que els més matiners ja han passat, no hi coincidim.


Enfilem la Vall del Finestrelles per abandonar-la ben aviat cap al SW, anant a buscar la Coma de l'Embut. Acompanyats d'un bon sol, anem guanyant metres tranquil·lament per una neu força còmoda per progressar-hi.


Més amunt, però, canvien les tornes: trobem una neu humida que forma els odiosos pans. En funció del tipus de pells que portem, uns tenen més sort que els altres. Quan torna a canviar la neu, endurint-se, ens alliberem del problema.


Ara, ja som més colla. Ens hem anat agrupant com més ens anem apropant al cim. Com sempre, hi ha de tot: esquís, raquetes i grampons. Els antics pluviòmetres ja queden ben avall, senyal que ja no trigarem gaire a albirar el pic. Deu minuts li dic a una "raquetaire" impacient que ho pregunta.


I arriba el moment. Traiem el nas per damunt de la darrera corba de nivell i ja veiem la gentada que l'envolta. Fem les darreres passes i assolim el Puigmal 2910m que avui ens acull absolutament encalmat. Si hi hagués cap arbre, no se'n mouria ni una fulla. S'hi està increïblement bé.

En gaudim una estona, però no ens encantem massa perquè encara ens queda feina a  fer. Pleguem les pells i continuem la ruta. Baixem cap al N fins on els esquís deixen de lliscar, la Collada d'Er segons el mapa de l'Alpina. El del Cartogràfic el situa més enllà.


Abans o després, doncs, segons el mapa, trepitgem el Petit Pic de Segre 2812m, ja una altra vegada amb pells de foca. La xafogor es deixa notar i suant la cansalada seguim la carena, que va girant cap al NE, i fem el darrer pendent fins el Pic de Segre 2848m.


Aquí estem absolutament sols. Com que no és el més alt de la zona, els col·leccionistes no s'hi acosten. Valorem les diferents opcions de descens i triem en funció de l'orientació i de la insolació. Seguirem les busques del rellotge per davallar, per neu força transformada, cap al NE - E - S fins a retrobar la Coma de l'Embut.


Ara ens interessa no perdre gaire altura per poder fer el descens final cap a Núria. Així, fem un llarg flanqueig per a situar-nos al Pla de l'Ortiga i el Collet Verd. Amb una neu ja molt malmesa per la calor, baixem, amb la major dignitat possible, a creuar un pontet sobre el Finestrelles i acabem d'arribar a Núria.


No ens cal esperar gens per agafar el Cremallera; ha estat arribar i moldre. Baixem igual d'atapeïts que al matí, o potser més i tot. El dia ho ha posat fàcil.

Puigmal 2910m
Petit Pic de Segre 2812m
Pic de Segre 2848m

Carmen, Txell, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16743723
https://goo.gl/photos/of8NmgH4fXs1LVz99
.