Després de les intenses nevades de la setmana
i donat l'alt risc d'allaus, busquem un recorregut absolutament segur. El
Refugi COMES DE RUBIÓ ofereix totes les garanties en aquestes circumstàncies. I
l'amabilitat del Paco (el guarda) en complementa l'estada.
Pugem al refugi sota una pluja fina però
constant. La calor que fa desaconsella tapar-se gaire; la motxilla i prou. Amb
els cabells xops, arribem al refu. Ens canviem la samarreta i la posem a
assecar a l'estufa mentre ens prenem un tassó de brou ben calent. Després de la remullada, ja no tenim tanta calor.
Acabem de passar el vespre badant, al costat
del foc, per la finestra i fent-la petar amb uns altres hostes.
L'endemà, el sol lluu de valent i transforma
la neu molt ràpidament. La pujada cap al cim és còmoda i tranquil·la. Fem un
parell de dreceres per escurçar la pista. La neu encara es manté en condicions.
A la TORRETA DE L'ORRI coincidim amb d'altres
esquiadors que pugen pel vessant de les pistes, ara que ja estan tancades.
Comencem el descens amb la neu ja força
transformada. En pendents mitjos encara podem baixar bé, però en pendents molt
suaus i en terreny pla ens toca remar de valent. I a sobre els bastons
s'enfonsen i no ajuden a traccionar. Coses de l'època...
El retorn del Refugi a Rubió és una
penitència. Neu molt "empastada" que ens obliga a progressar amb les
taloneres lliures. I més avall, ja a prop del poble, ens trobem diversos
bassals d'aigua que ens fan treure'ns els esquís i acabar d'arribar al cotxe
caminant.
14 i 15 d'abril, 2018
Torreta de l'Orri 2439m
Graugés, Ramon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada