Aparquem al damunt de la Boca Sud del Túnel de Vielha. Pel nombre de cotxes, esperem trobar-nos força gent, però no tothom ha tingut la mateixa pensada.
Baixem a la Pleta de Molières i ens endinsem en el bosc de la Val de Molières. És el tram més penós per la intensa calor que hi fa. Només quan en sortim, ens sentim alleugerits per l'airet que ara sí que corre. Remuntem el Barranc de Molières i arribem al Refugi lliure; en molt bon estat. Hi fem una aturadeta.
Trobem gent que ja torna del cim, han dormit al refugi. I veiem gent que encara hi puja. Nosaltres tancarem la tanda. Seguim fent via per un camí bastant evident, fins que trobem neu contínua. Ens calcem els grampons i seguim la traça fins al Coll de Molières. Per atansar la paret, passem una curta però fonda rimaia. Cal fer-hi atenció.
Deixem els grampons i els bastons en un raconet i fem l'aresta fins el cim del Molières. Ens creuem amb els penúltims del dia. A dalt ja no hi queda ningú. Meravelloses vistes cap al Massís Aneto-Maladeta.
Retornem fins el Coll, recuperem el material i ens llancem glacera avall. Avancem per la dreta els dos darrers grups, que van una mica esporoguits, i tornem a passar pel Refugi. Ara, l'aturada és més consistent.
Amb la panxa contenta, anem fent fins al cotxe. Ha estat una llarga i fructífera jornada, amb premi merescut.
15 de juliol, 2018
Tuc de Molières 3010m
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tuc-de-molieres-26690334
https://photos.app.goo.gl/tUjXCXsSzqKDDYo46
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada