què en penses?
els sms i els correus electrònics, s'haurien de contestar sempre?
abans dels mòbils i dels e-correus la comunicació era més directa i personal. amb la implantació de les noves tecnologies això ha anat canviant.
ara és molt més fàcil i ràpid comunicar-se, però és evident que això no vol dir una millor qualitat de comunicació. això sempre dependrà de les persones.
dels missatges electrònics, en qualsevol suport, no se'ns assegura en el 100% que arriben al seu destinatari.
per això crec que tots els missatges/correus, llevat de casos evidents, haurien de ser contestats. el no fer-ho, pot donar peu a males interpretacions i conflictes, volguts o no.
o potser estic exagerant...
per participar-hi, si no estàs registrat a Blogger, pots contestar com a anònim. això sí, sisplau, signa el teu comentari... si vols... gràcies. Ramon.
3 comentaris:
Crec que SI, s'han de contestar, sempre,com bé dius no saps si l'ha rebut o no i et quedes en el dubte. No saps si el que exposes hi esta d'acord o no...
I moltes vegades aquest "silenci" crea malestar.
S'han de contestar encara que sigui un ok
parlem de comunicació i de relacions humanes... i clar que s'han de contestar! I millor amb un si, un no, o una resposta pq si contestem amb un silenci volgut ... hem de tenir clara la "força" que té pq sovint no hi ha res pitjor que la indiferència. Amb els sistemes actuals crec que no hi ha cabuda pels silencis involuntaris (ja no val aquella excusa de "no he rebut res"). Personalment reorientaria el tema ja que penso que tots els emails s'han de llegir, i contestar si qui ha escrit demana una resposta (a la feina, per exemple, sovint només són comunicacions generals,... o missatges on estem només "en còpia", etc.)... També penso que podem millorar en la forma d'escriure (de vegades demanem coses mal demanades i el receptor no és conscient que s'espera d'ell una resposta...). Perdoneu pel rotllo: rebo allaus d'emails a la feina i aquí no hi ha ARVA que valgui!
Nomes veien qui respon als teus emboliques, ja tens la resposta a la teva pregunta. Nomes aquells amb cultura 2.0, per fer servir un terme de moda, entenen aquesta nova manera de comunicar-se. Jo faig l'esforç, com diu el Jaume, d'intentar comunicar amb claredat si vull o no una resposta. Tot i així el silenci segueix sent el gran protagonista.
Publica un comentari a l'entrada