què en penses?
els homes suporten el dolor físic pitjor que les dones?
els homes suporten el dolor físic pitjor que les dones?
per participar-hi, si no estàs registrat a Blogger, pots contestar com a anònim. això sí, sisplau, signa el teu comentari... si vols... gràcies. Ramon.
doncs el cas és que ahir vaig patir un còlic nefrític, altrament conegut com a "pedres al ronyó", i us puc assegurar que mai no havia tingut tant de dolor.
els comentaris de les infermeres eren que era tan dolorós com un part; no ho sé, és clar.
d'altra banda, es prou coneguda la sensació que quan un home té una grip, ja sembla que se'n vagi a l'altre barri, i que les dones són més sofertes.
doncs això...
3 comentaris:
Primer de tot, una bona i ràpida recuperació.
I pel que fa a nosaltres i a elles, em penso que com sempre trobarem de tot. Ja no es el dolor que un pugui sentir, si no que per a mi, es com un si "recrea".
Ànims...
D'acord amb el Jordi.
El llindar del dolor és diferent en cada persona, no crec que depengui del gènere.
Altra cosa és que tinguis un dolor previsible, per al qual et pots preparar. Les embarassades tenim 9 mesos per pensar en el moment del part. Tu vas anar a l'hospital amb un dolor imprevist i, sobretot, desconegut. Au! Ja tens un argument per si una altra infermera et vol fer callar a cada "ai!"
I bé, si vols, diumenge, després del pollastre amb gambes de ta mare, et faig una demostració de recursos per paliar el dolor del part. Però hauràs de venir amb maillot!
No puc dir-te com és el dolor de part perquè vaig parir per cesàrea així que m'ho he estaviat, però, he tingut uns altres... com el trencament de la tibia i et puc dir que el recordoooo... i mooolt!!!(no és per la mateixa zona però dolor fa igual)
Ara és veritat que el dolor se'l sap cadascú independentment siguis home o dona. (però és cert que els homes sou uns "quejicas",je,je)
Ja sé que estàs millor.
me n'alegro
Publica un comentari a l'entrada