Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 7 de febrer del 2008

al Sud del Sud

somnis patagònics 2003
Sent: Friday, November 07, 2003 11:31 PM
Subject: des de 13.000km
hola amics, companys, familiars i d'altres qualificatius que cadascú sabrà.
som a El Calafate, i tal com diu un cartell que hi ha pel carrer, a 13.000km de casa. però n'hem fet més perquè des de BCN vam anar a Frankfurt a agafar l'avió i vam tornar a passar per sobre de Barna. i per aquest país n'haurem fet, amb autocar, uns 3.500km i encara no hem arribat a l'entrada del Parc Nacional de les Torres del Paine. i és que aquest país és gran, però que mooooooolt gran i les distàncies són enormes. a això se li ha d'afegir que quasi no hi ha vols directes d'una ciutat a una altra, tot s'ha de fer anant a Buenos Aires, per això estem tirant tant de bus (21h de BsAs a Pto. Madryn, 16h de Pto. Madryn a Rio Gallegos, 5h de Rio Gallegos a El Calafate), tot i que amb el que sabem ara ho faríem d'una altra manera. des del dia 2 fins avui només hem passat dues nits en un hotel. avui també. les altres a l'avió o al bus de torn. en fi, que si tot va bé demà arribarem, després de 8 hores més de bus, a la zona de les Torres... i a caminar!!! que ja toca. hi ha molta gent pertot. els natius diuen que sembla temporada alta. hem comprat un bitllet d'avió per tornar (quan acabem de tot) d'El Calafate a BsAs pel dia 27, abans ja no hi havia res de res. bé, de moment res més. ara estarem uns quants dies incomunicats, així que,
SALUT i PETONETS

MANUEL, CÈSAR i RAMON.


15.11.2003
hola gent
doncs si, encara som més lluny. concretament a Punta Arenas (Chile)
esperant per anar encara una miqueta més lluny. aquesta tarda agafarem
una avioneta per a creuar l'estret de Magallanes fins a Tierra del
Fuego, a la capital, Porvenir.
la travessia per les Torres del Paine va ser més curta del que teníem
previst perquè un dels ponts del recorregut havia desaparegut i no es
podia creuar el riu.
a l'oficina del Parc Nacional ens van dir que l'itinerari que volíem
fer estava "prohibit" per aquesta causa, i a més que al pas John
Gardner, a 1240m, hi havia 1,5m de neu i estava perillós.
així que vam fer-ne un altre anomenat "W" que ha durat 6 dies i que ens
ha permès veure i flipar igualment amb les Torres del Paine, els
Cuernos del Paine, Valle del Francés, Campo de Hielo Patagónico Sur, i
d'altres paisatges "menors".
la cota màxima ha estat de 1020m, la mínima 40m, i l'habitual sobre els
300m, i fot una rasca que sembla que estiguem al principi de l'hivern
del Pirineu.
doncs bé, com que ens han sobrat 3 o 4 dies els omplim amb aquesta
extensió al sud del sud.
a veure què hi trobem.
de moment, a part del gel i les muntanyes, hem trobat una gran simpatia
i cordialitat de la gent del pais.
el proper dilluns tornem a El Calafate, a preparar la zona del Cerro
Torre i Fitz Roy. i el Perito Moreno, és clar.
fins la propera.
salut. siau.
Manuel, César, Ramon.

25.11.2003
bon dia / tarda des d'EL CALAFATE
avui estem de turistes totals un cop hem tornat d'EL CHALTÉN. han estat
sis dies de caminades per aquella zona, acampant o visitant llocs tant
emblemàtics com el camp base del FITZ ROY o del CERRO TORRE.
el primer, anomenat també El Chaltén, el vam poder veure al segon
intent en tot el seu esplendor i grandària.
l'altre, el Cerro Torre, ha estat jugant a fet i amagar amb els núvols
i només el vam poder veure des de la carretera, però no des de sota. i
també ho vam provar dues vegades.
hem trobat alguna cordada d'escaladors pacients esperant que el temps
millorés per a poser escalar-los.
aquí fa, sempre, molt de vent i no n'hi ha prou que faci bon temps.
també cal que no venti gaire...
hem descobert altres llocs insospitats i meravellosos. i hem imaginat
noves i interessants caminades com ara la travessia amb esquís del
CAMPO de HIELO PATAGÓNICO SUR, entrant pel Paso Marconi i sortint-ne,
una setmana després, pel Paso del Viento.
les possibilitats de fer coses, més o menys ambicioses, són
inacabables...
d'altra banda l'experiència a Tierra del Fuego -chilena- va ser no gens
convencional. lluny de tot circuït turístic erem els únics "guiris" en
una població de 5.000 hab.
va ser una descoberta quasi antropològica on un capellà andalús que hi
portava 50 anys ens va dir que lo pitjor del poble era la moral...
"son indios", ens va dir amb el mateix convenciment dels primers
intents evangelitzadors de la zona.
doncs aquí ens teniu, a EL CALAFATE, apurant les darreres hores abans
de tornar, aquesta tarda i amb avió, a Buenos Aires.
allí ens hi estarem tres dies passejant sense motxilla, sense fer
fotos, dormint en algun llit i no sobre el matalàs aïllant, tots tres
apretats dins la tenda mentre no para de ploure durant tot el vespre i
tota la nit, com ens va passar al campamento POINCENOT.
bé, tampoc es tracta d'explicar-vos-ho tot ara. deixarem alguna cosa
per a quan veiem les fotos i les diapos.
així que ja serà fins la propera, segurament més a prop vostre.
petons i abraçades (quin gust escriure amb un teclat amb accents i "ç").
Manuel, César, Ramon.