A LA MORT de NISE
Oh dures fletxes, de mon fat rompudes,
rompudes per ferir més doloroses,
que, llevant-me les plomes amoroses,
deixau al cor les puntes més agudes !
Flames, més eclipsades que vençudes, aurores algun dia lluminoses,
ombres ja de ma vista tenebroses
(tenebroses, mortals, però volgudes !)
Principi trist de penes inhumanes,
que, per alívio, son dolor adora:
fletxes sereu i flames soberanes,
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.
Francesc Fontanella (1622-c. 1683)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada