Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 21 de juliol del 2008

Madriu - Grau Roig


un banyet a l’estany de Montmalús

El taxista que ens retorna al Carles i a mi a buscar els cotxes ens explica una història de quan era contrabandista.
Duia farcells de 36 kg de tabac, a peu, generalment cap a Catalunya. La ruta més llarga era la de Berga, hi esmerçaven una setmana per arribar-hi.
Sovint deixaven Andorra des de Les Escaldes, pel camí d’Entremesaigües.

Amb les motxilles bastant menys feixugues i sota un bon sol iniciem la nostra excursió per aquest mateix camí, a la cota 1220m aprox.
L’objectiu d’avui és arribar a l’estany de Montmalús.

Amb un pas tranquil però constant ens endinsem a la vall de Madriu i comencem a guanyar metres per la calçada romana que sembla l’empedrat camí que acull el GR7.
Passem per les cases d’Entremesaigües 1470m i Ràmio 1600m, abans de fer una breu aturada per a remullar-nos la cara.

La natura se’ns mostra exuberant i ens regala els sentits amb els sons, colors i olors.

De tant en tant ens creuem amb gent que baixa d’alguna “ferrata” que hi deu d’haver per la zona, els casc penjant a la motxilla els delata.
D’altra gent fa el mateix camí que nosaltres, sense saber-los les intencions. Els diferents refugis que hi ha en aquest tram del GR7/11 fa que el ventall de possibilitats sigui d’allò més ampli.

El doll de la deu del refugi de Fontverd 1880m raja amb intermitència, moguda pels embats de les bategades de la muntanya.

Tot just passada la Barraca de la Farga 1950m ens aturem a dinar i a reposar una mica, els mosquits, però, incansables companys de viatge, comencen a manifestar-se com a esperits omnipresents no desitjats.
Què deia el Manel sobre no sé què de l’extermini...?

Dos ases emparats a l’ombra d’un pi solitari, a l’inici del Pla de l’Ingla 2100m, veuen torbat el seu no fer res al pas del nostre grup; què pensaran de nosaltres (camacos pixapins)?

“Es fa pregar” ens diu la dona, que ja té una edat, ben a prop del refugi de Riu dels Orris 2230m. Quan hi arriba s’asseu al verd, cansada però amb la il·lusió que l’ha portada fins aquí.

Reomplim les cantimplores abans de continuar la marxa, ara per un tram que s’enfila una mica més.
D’esquena a la fronterera Tossa Plana de Lles, caminem cap al nord-est, en direcció a l’estany de l’Illa 2480m.
El seu refugi, tan gran com lleig, és una irresistible temptació per a alguns; però la força de la majoria és un bon ajut per a no caure-hi i prosseguir el nostre camí.

Al Port de Vallcivera 2517m ens decidim per prendre el GR11. Arribarem a l’estany de Montmalús des del sud.
Però ara se’ns presenta una nova temptació: al final del Pla de Vallcivera 2300m hi ha una esplanada tan verda com estupenda, envoltada per un riu i un estanyol.
En aquesta ocasió no som prou forts i hi caiem sense remissió. Hi plantem les tendes i ens disposem a passar-hi la nit.
Abans, encara ens podrem fer un banyet, ni que sigui de peus.
El contacte amb la natura, i encara no ho sabem prou bé, està garantit.

L’aplec del mosquit andorrà, aquest any se celebra al Pla de Vallcivera. Vinguts de totes les contrades del país dels Pirineus, es lliuren a una orgia desenfrenada de xuclades diverses en la superfície epidèrmica dels pobladors homínids del Pla, nòmades de cap de setmana.

Són quarts de quatre de la matinada quan el primer tro retruny a sobre nostre. Tot seguit comença l’espectacle de so, llum i aigua, que riute’n de les fonts de Montjuïc.
L’espectacle dura una hora i escaig, temps infinit per a alguns; de les quatre tendes n’hi ha dues que en pateixen les conseqüències.

El sol treu el nas tímidament per entremig dels núvols, són les vuit del matí i ja es pot considerar l’opció de posar-nos en marxa.
Un cop esmorzats, eixuts i recollits, baixem uns metres abans de prendre el camí que ens menarà a l’estany de Montmalús 2420m i al seu refugi 2438m, al que arribem a corre-cuita per escapar-nos d’una breu però intensa pluja.

Amb condicions més favorables s’assoleix l’objectiu de la sortida i els/les més valents/tes es banyen, de dalt a baix, a l’estany.

És el moment d’iniciar el retorn a casa.
Ens allunyem de l’estany camí de la collada de Montmalús 2707m, on deixem les motxilles per atansar-nos al proper Pic de Montmalús 2782m, magnífic mirador de les muntanyes i valls que ens envolten.

A partir d’aquí ja tot és baixada. Per un corriol fins l’estanyol sense nom a la cota 2386m, i després per les pistes d’esquí que han esbudellat el bosc i els camins, fins a Grau Roig 2100m on, valorant altres opcions, donem per acabada la travessia.

Mentre esperem el taxi que recollirà els conductors, celebrem, amb unes clares i cerveses, l’èxit de l’excursió.

Quan el taxista, en veure les motxilles, ens pregunta si venim d’una bona caminada, ens comenta que ell també n’havia fet de bones.
I comença a explicar-nos una història...


Travessia vall de Madriu – Montmalús – Grau Roig
19 i 20 de juliol, 2008

Carles, Carme, Manel, Marc, Oana, Pedro, Rita, Sara, Ramon.

enllaç fotos: